La selecció espanyola de bàsquet va culminar la seva participació als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro penjant-se la medalla de bronze després d'imposar-se a Austràlia en un igualat partit en la lluita pel tercer lloc (88-89). Espanya va aconseguir la tercera medalla seguida i la primera de bronze en un torneig olímpic de bàsquet i després de lluitar per l'or en les finals de Pequín 2008 i Londres 2012.

Austràlia apuntava alt. En la fase de grups només els EUA els havien pogut derrotar i ahir van ser un rival molt dur per als espanyols. Però al final es van haver de conformar amb una quarta posició que iguala el seu millor registre en uns Jocs Olímpics.

El conjunt dirigit per Sergio Scariolo va iniciar el matx sense massa problemes, un partit que s'obria amb un màxim avantatge de set punts favorable a la seleccó espanyola (9-16).

L'australià Patty Mills -autor de 30 punts- va situar el campió d'Oceania a només tres punts (17-20) i abans que un triple de Claver tanqués el primer període (17-23).

Una cistella de Navarro situava la màxima diferència del partit favorable a Espanya (23-32), però amb la qualitat de jugadors com David Andersen (15 punts) i sobretot Mills el partit va marxar al descans 38-40.

La segona meitat va ser molt igualada i emocionant, amb un intercanvi de cistelles entre Pau Gasol i Mills, que la temporada vinent compartiran vestidor als San Antonio Spurs.

Austràlia es va situar per davant en el marcador a través de Matthew Dellavedora (43-42). Després d'un marcador igualat durant diversos minuts i una tècnica a Rudy per protestar, el conjunt espanyol va capgirar el marcador per finalitzar 64-67 després d'un triple de Ryan Broekhoff i una cistella de Mirotic. Un triple de Sergio Rodríguez només començar la segona meitat semblava donar certa tranquil·litat a la selecció espanyola (64-70), però els australians van poder capgirar de nou el marcador a través de Broekhoff i Aron Baynes (75-73).

A 1:45 del final una esmaixada de Pau Gasol situava el 82-83. Austràlia va fallar un tir amb 84-85, per la qual cosa s'esperava una final de partit trepidant. Al temps mort demanat per Scariolo la selecció espanyola hi va arribar amb desavantatge després dels dos tirs lliures convertits per Andersen (86-85). Quan restaven nou segons de partit Sergio Rodríguez va anotar dos tirs lliures després de rebre una falta entrenant a cistella. Amb 5,4 segons de possessió, Claver va tallar una passada dels australians. Una acció que permetia a Espanya tancar un cicle d'or amb una medalla de bronze.

La generació d'or del bàsquet espanyol, possiblement la millor selecció de tota la història de qualsevol esport a Espanya, s'acomiadava d'aquesta manera dels Jocs de Rio de Janeiro amb una nova medalla olímpica, aquesta de bronze, després de batre en l'emocionant partit pel tercer lloc a Austràlia.

Va arribar l'hora de l'adéu. O no. Perquè amb aquests genials jugadors mai se sap. Encara que no sembla molt possible que el nucli dur d'aquesta talentosa selecció aguanti gaire més. Almenys, no sembla probable veure'ls amb 40 anys en els Jocs de Tòquio.

L'equip que va proporcionar a Espanya les seves majors alegries -només equiparables a les de la selecció de futbol que va aconseguir un Mundial i dues Eurocopes entre 2008 i 2012; o la d'handbol, amb dos Mundials (2005 i 2013) i tres bronzes en Jocs (1996, 2000 i 2008)- va sortir, com no podia ser d'altra manera, per la porta gran de Rio de Janeiro. Patint fins al final. Però amb la seva tercera medalla consecutiva en les últimes tres participacions olímpiques.

Un èxit que s'afegeix a la plata de Los Angeles 1984 (EUA), la dels Corbalán, Epi, Fernando Martín i Solozábal -que van firmar la primera gran gesta del bàsquet espanyol, cedint només davant l'equip on ja brillava un jove Michael Jordan-, i a les també plates de Pequín 2008 i Londres 2012.