L'atletisme li devia una medalla olímpica a la millor atleta espanyola de tots els temps i els Jocs de Rio han satisfet el deute amb generositat: or en alçada amb un salt d'1,97 per a la càntabra Ruth Beitia, la matinada d'ahir.

Als 37 anys, la protagonista va assegurar al seu compte de Twitter que "de vegades els somnis es compleixen". La seva imatge i la seva curiosa forma de concentrar-se, movent ràpidament els dits de la mà dreta estesa, ha pogut contemplar-se a tot el món. Gràcies a una barreja de tenacitat i qualitat, aquesta noia llargaruda (1,92) està considerada, ja sense la mínima discussió, la millor atleta espanyola de tots els temps.

Beitia gaudeix de la combinació perfecta per triomfar en qualsevol esport: qualitat i gana competitiva. Ni fuig d'estudi, ni evita la pressió, encara que el seu currículum presenti, també, alguns reversos.

Als passats Jocs de Londres li va costar dos intents saltar 1,97 metres, la marca que a Hèlsinki li havia donat, un mes abans, el títol europeu, i estava quarta a la final olímpica quan la barra es va situar en 2 metres, només dos centímetres per sota del seu rècord d'Espanya. Ho va aconseguir en el seu primer intent i es va col·locar tercera. Després no va poder amb 2,03, però continuava en posició de podi. Faltava un escull. La nord-americana Brigetta Barrett, que arribava als Jocs amb un centímetre menys que Ruth com a rècord personal, va fallar el seu primer intent en 2,03. Estava dos centímetres per sobre de la seva millor marca, però ho va aconseguir a la segona temptativa. La capitana espanyola perdia la medalla de bronze.

Entre llàgrimes, Ruth va assegurar als periodistes que estava feliç per tot el que havia viscut en 22 anys al costat del seu entrenador, Ramón Torralbo. Va ser un cop molt dur, però tots dos ho van assimilar en qüestió d'hores.

Entre l'elit mundial s'ha convertit en "l'àvia", ho assumeix, i no distingeix cap saltadora per sobre de la resta en lideratge. A diferència d'altres èpoques, en què "alguna se sentia la reina del mambo" va afirmar la protagonista, ara hi ha sensació de grup.

Els anys olímpics ofereixen als esportistes madurs la temptació de posar la cirereta a la seva carrera. Ella volia retirar-se en el cim, sense esperar que la competició l'obligués a penjar les sabatilles per una lesió o perquè ja no obtingués les marques que es requereixen per moure's en l'elit mundial. Però el destí li tenia reservada una pròrroga. Després de Londres 2012 va anunciar la seva retirada, però només unes setmanes després, va tornar a la pista coberta de l'Albericia per regalar-se una propina que va resultar esplèndida. Des de llavors ha aconseguit els millors èxits de la seva carrera: tres vegades campiona d'Europa -una d'elles en pista coberta-, una medalla de bronze en un Mundial i una Lliga de Diamant -la segona està a punt de rematar-la.

Ha estat "18 anys seguint per televisió Jordi Hurtado" -presentador del programa Saber i Ganar de La2- i es desperta amb els documentals d'animals. Les tardes són per als entrenaments, des de les cinc de la tarda. És l'únic moment del dia en què desconnecta el mòbil.

Es nega a posar data a l'adéu definitiu, perquè no li passi el mateix que el 2012. Li hauria agradat acomiadar-se en uns Jocs a Espanya, però la candidatura madrilenya no va prosperar. A Barcelona'92 va néixer el seu somni olímpic i hauria estat molt especial per ella tancar el cicle al seu país.

A Rio era la seva última oportunitat per aconseguir l'únic somni que li quedava per complir: la medalla olímpica. I va arribar en un perfecte equilibri físic i mental. "Ja no em pot l'ansietat", va afirmar.

El seu entrenador, Torralbo, ignora quan tornarà a tenir al seu grup a una atleta com ella, amb tanta capacitat de treball unida a les seves condicions físiques i psíquiques. Ruth sempre va voler fer més del que li demanava. Mai va dir no a les seves propostes. Sempre es va moure entre la constància, l'esforç i el sacrifici, però, a més, ha gaudit de l'esport. "Si no ho portes bé, al final acabes avorrint-te i deixant la competició", assegura el preparador.