Javi Marrón va compartir entrenaments, tornejos i vida amb Joel González al CAR de Sant Cugat entre 2008 i 2014. A Londres, el taekwondista empordanès, ara retirat i que exerceix d'entrenador en diversos gimnasos gironins i a la selecció catalana, va ser el suplent de Joel.

Joel González ja és una llegenda pel taekwondo espanyol?

El que ha fet és impensable, tant en el taekwondo com per l'esport. A Londres va ser campió, ara guanya un bronze... Jo confiava que tornaria a guanyar l'or, el veia igual que fa quatre anys. Fixi's, a Londres, a tres segons del final del primer combat contra un suec, estaven empatant i al final se'n va sortir i va endur-se l'or. A Rio la cosa va començar semblant contra el croat. Abans que marxés al Brasil vaig estar entrenant un dia amb ell al CAR de Sant Cugat i tenia la mateixa ambició i ganes de sempre.

Què va fer malament en la semifinal contra el jordà?

No va fer res malament, el problema és que va rebre una puntada amb gir que va donar avantatge 3-0 al rival i això t'obliga a arriscar més. I més si després se't posa 7-0. Però podia haver passat de tot.

La lluita pel bronze també va ser molt igualada.

En Joel es va mostrar molt segur. Va saber aguantar la tensió de veure com passava del 4-1 al 4-3.

Els experts qualifiquen Joel González de gran estrateg. Hi està d'acord?

Sí, totalment. El seu gran mèrit és que sap llegir els combats a la perfecció i això li permet anticipar-se a les accions que prepara el rival o estar preparat quan aquestes es produeixen.

Veu Joel González amb corda per competir el 2020 als Jocs Olímpics de Tòquio?

Això ho hauria de dir ell, dependrà de com respon de com es troba físicament després de les lesions que ha patit. Ell ho decidirà. Si té ganes d'arribar-hi, segur que hi pot ser.

Un èxit com aquest permet donar visibilitat a un esport que poques vegades en té.

Sí, ja va passar a Londres i ara a Rio. El taekwondo només surt per televisió en Jocs Olímpics i ho hem d'aprofitar per donar a conèixer el nostre esport.