Tres medalles gironines als Jocs i anàlisis desiguals

Amb medalles o sense i amb millors o pitjors resultats, els esportistes gironins van demostrar el seu esperit competitiu en uns Jocs Olímpics que van tenir una mica de tot, des de grans sorpreses positives fins a grans decepcions.

No per ser una de les grans candidates a l’or, la medalla de Pau Cubarsí amb la selecció espanyola té menys mèrit. El central d’Estanyol ha sigut titular indiscutible per Santi Dènia, tot i les crítiques que va rebre en els primers partits, i s’ha convertit en el futbolista espanyol més jove que aconsegueix una medalla olímpica superant a Samitier i Pedri.

També es presentava a la cita amb unes expectatives altes l’Espanya de Laia Codina, i més després d’aixecar el Mundial l’any anterior, però enguany el combinat de Montse Tomé no va estar a l’alçada. Les espanyoles van demostrar una gran feblesa defensiva davant Brasil, en què la jugadora de Campllong tampoc va fer un bon paper apareixent en la foto dels tres primers gols.

Qui tampoc va acabar els Jocs amb gaire bon gust de boca és la bescanonina Queralt Casas. Com Codina, la selecció de bàsquet femení va completar una primera fase perfecta, gràcies en bona part a la decisiva aportació de l’escorta gironina en el tram final del partit contra Xina. Però en uns Jocs amb tant nivell qualsevol eliminatòria es preveia complicada, i la de Bèlgica no seria menys. Com ja va passar en la final de l’Eurobasket i en un matx de preparació, les belgues van ser superiors i s’erigeixen pràcticament com la bèstia negra d’Espanya

No van ser els millors Jocs tampoc per Adel Mechaal, que venia de ser cinquè en els 1.500 metres de Tòquio i arribava en un bon moment. Però en les pistes de l’Stade de France mai va tenir les sensacions esperades. Va quedar eliminat clarament en la repesca dels 1.500 sent catorzè i va patir un problema de salut abans dels 5.000 que li va impedir prendre la sortida. Per la seva banda, els altres atletes gironins, Esther Guerrero i Josué Canales, es van acomiadar dels Jocs amb millors actuacions i amb grans remuntades però amb el disgust de quedar-se a centèsimes d’assolir la final i les semifinals respectivament.

La sorpresa en clau gironina va ser la selecció espanyola femenina del 3x3, entrenada per la figuerenca Anna Junyer i amb la presència de Beti Orden de fisioterapeuta. El combinat espanyol es va quedar, de fet, a un pas de la medalla d’or després de caure en la final davant Alemanya.

També va aconseguir medalla el seleccionador d’Espanya d’hanbdbol, el sarrianenc Jordi Ribera. Estava en la majoria de travesses, però el camí no va ser gens fàcil, amb molts finals d’infart, entre els quals la victòria clau en la final pel bronze davant Eslovènia (23-22).

Tot i no penjar-se cap medalla, els remers el CN Banyoles van ser uns dels grans protagonistes gironins dels Jocs. El serinyanenc Aleix García, fent parella amb Rodrigo Conde, va competir en la gran final de doble escull i en l’inici de la prova semblava que podia acabar entre els tres primers, però el vent en contra va perjudicar les seves opcions i només van poder ser cinquens. En el cas de Dennis Carracedo, tot i no arribar a la lluita per les medalles, es va penjar un diploma olímpic sent segon en la final B.

El gironí més lluny dels focus va ser un Jofre Cullell que pràcticament tenia nul·les opcions de medalla i el resultat no va enganyar.