El cor dividit

«SWEET GIRL» 3Jason Momoa vol venjar la mort

de la seva dona a la nova pel·lícula de Netflix.

El cor dividit

El cor dividit / pep prieto

Pep Prieto

Pep Prieto

Dins el cinema d’acció, hi ha una accepció que comença a ser predominant en el gènere perquè, cíclicament, apareixen una o més pel·lícules que triomfen a les taquilles i esdevenen el model a seguir: es tracta d’aquesta branca narrativa en què el protagonista és un pare (sí, majoritàriament és un home, tot i que sembla que comença a haver-hi un viratge cap a la protagonista femenina) a qui li maten la dona i, a més de fer-se càrrec d’una filla l fill traumatitzats, acaba descobrint que el sistema no farà res per a ell i decideix venjar-se pel seu compte. Des que Charles Bronson va ser Paul Kersey fins que Liam Neeson es va ficar en la pell de Bryan Mills, el cinema se’ns ha omplert de progenitors vidus que resulten tenir un passat militar o molta traça per a les armes i que s’embarquen en una revenja gairebé bíblica per poder tornar a dormir tranquils. La darrera de les incorporacions a la llarga llista de títols sobre el tema és Sweet Girl, que s’estrena avui a Netflix. Dirigida per Brian Andrew Mendoza, la pel·lícula se centra en Cooper, un home rude i de poques paraules que sempre ha tendit a prendre males decisions en el pitjor dels moments. Quan la seva dona és assassinada, el seu món s’esfondra, i també el de la seva filla adolescent, amb qui no aconsegueix connectar tant com voldria. Per descomptat que el sistema no sap donar resposta al seu dol ni a la seva set de justícia, i Cooper acaba traient la seva cara més amagada perquè els responsables del crim tinguin el que es mereixen.

El primer que s’ha de dir de Sweet Girl és que, més enllà de si encerta o no en la seva aproximació als clixés inherents al gènere, com a mínim va al gra: dura poc més d’una hora i mitja, i això d’entrada ja la converteix en un producte agraït. A més, té l’al·licient de comptar amb el també productor Jason Momoa, que mai serà Liam Neeson però és inapel·lablement funcional quan es tracta de transmetre bestialitat i mala bava, i amb Isabela Merced, que a títols com Sicario: El día del soldado, Dora y la Ciudad Perdida i Familia al instante ha demostrat que és un dels rostres més prometedors de la seva generació. Al seu costat, secundaris tan efectius com Manuel Garcia-Rulfo, Adria Arjona, Justin Bartha i Amy Brenneman, que ja porta tres dècades demostrant que mereixeria molts més papers dels que té.