Racons singulars a la costa catalana

Noms com Sitges, Cadaqués, Salou o Tossa de Mar ocupen portades de guies i xarxes socials. Però entre els quilòmetres de litoral que s’estenen des del cap de Creus fins al delta de l’Ebre encara sobreviuen petits racons on el temps sembla transcórrer a un altre ritme. Cales amagades, pobles mariners que conserven la seva essència i espais naturals allunyats de les grans concentracions turístiques formen part d’una Catalunya costanera menys coneguda.

La Costa Brava

Més salvatge

A l’extrem nord, a la comarca de l’Alt Empordà, l’entorn del cap de Creus continua oferint alguns dels paisatges més singulars del Mediterrani. Més enllà dels freqüentats carrers de Cadaqués, petites cales com la de Jóncols o la de Montjoi permeten descobrir una costa abrupta modelada per la tramuntana. Els camins que recorren el parc natural travessen formacions rocoses d’aspecte gairebé lunar i ofereixen vistes espectaculars sobre el mar obert.

Cales tranquil·les

Entre pins

Més al sud, a la comarca de la Selva, encara és possible trobar petites cales accessibles únicament a peu a través dels camins de ronda. Entre Tossa de Mar i Sant Feliu de Guíxols apareixen racons on els pins pràcticament arriben fins a l’aigua i on el so predominant continua sent el de les onades colpejant les roques.

La calma

A prop de barcelona

La costa central també guarda sorpreses. A la província de Barcelona, el petit nucli mariner de Garraf conserva un aire singular gràcies a les característiques casetes blanques davant la platja i al seu entorn protegit dins del parc natural. Una cosa semblant passa al Maresme, una comarca freqüentment associada al turisme de sol i platja, però que amaga espais poc transitats. Localitats com Sant Pol de Mar conserven l’essència dels antics pobles pesquers.

La Costa Daurada

Més serena

La Costa Daurada, amb les seves aigües tranquil·les i la seva espectacular sorra, és una de les destinacions de sol i platja més freqüentades. No obstant, si s’abandona el circuit habitual de grans complexos turístics, apareixen racons com l’entorn de Tamarit, presidit pel seu castell al costat del mar. Aquest constitueix un dels paisatges més fotogènics del litoral català. Les cales pròximes i els camins permeten disfrutar d’una costa molt més tranquil·la que la que sol associar-se a la zona.

El delta de l’Ebre

Natura pura

Però si existeix un territori on la sensació de natura intacta arriba a la màxima expressió, aquest és el delta de l’Ebre. Aquest immens espai natural, situat al sud de Catalunya, ofereix una experiència completament diferent de la resta del litoral. Les seves llargues platges pràcticament verges, les llacunes plenes d’aus i els extensos arrossars creen paisatges de postal. Llocs com la Punta del Fangar o la platja del Trabucador permeten caminar durant quilòmetres amb la sensació de trobar-se en un territori remot.

Subscriu-te per seguir llegint