Girona en la memòria

Avui, disset de juliol és la trista vigília del quasi oblidat «18 de julio» en què les forces de la vella dreta espanyola antirepublicana i popular varen iniciar el famós «Alzamiento Nacional». Per recordar aquella data en què les inexistents esquerres, tant les polítiques com les intel·lectuals, callen i s´inflen la boca d´una falsa memòria històrica que essencialment no qüestiona ni les tragèdies de la Guerra Civil ni la terrible i llarga repressió dels anys de la dictadura franquista. Nosaltres ho celebrarem comentant un llibret escrit des de les tesis més conservadores per part de certa burgesia benestant gironina. Girona en la memòria, testimoni i conversa d´Antònia de Quintana i Vergés, recollides pel periodista J. Victor Gay. Aquesta il·lustre senyora, filla i germana de dos importants batlles de la ciutat d´abans i després de la Guerra Civil, senyora que es casaria amb el futur coronel D. Jaime Serrano. Va tenir dos fills, un dels quals és el popular Jaime Serrano de Quintana, líder indiscutible de l´extrema dreta gironina. Davant de la publicació d´una sèrie d´històries orals per part de diferents sectors polítics i socials gironins, un cop més volem recordar que Girona, els primers en practicar-les, evidentment des de posicions d´esquerra socialista inspirada en els historiadors marxistes anglesos, fou servidor, que a través dels quaderns Undarius, publicàrem biografies de militants del moviment obrer i cultural gironí, com els: Artau, Pageo, Marquès, etc... que no van poder continuar principalment per problemes econòmics i de suport per part de la manca de consciència social de les noves elits institucionals i polítiques, tant del pujolisme com del nadalisme; sols han ajudat a la cultura postmoderna de l´espectacle i de la falsa avantguarda sense veritables continguts progressistes i socials.

Davant l´onada revisionista de la dreta espanyola, en la vigília del «18 de julio» no parlarem dels obrers que varen agafar les armes per defensar la República burgesa, sinó d´una família de la burgesia gironina que simpatitzà i col·laborà en el futur «Alzamiento», com el futur coronel D. Jaime Serrano i la seva esposa Dª Antonieta de Quintana, així com tants altres militants de la Lliga Regionalista i multitud d´altres burgesos catalans, espantats per la Revolució obrera, marxaren cap a Sant Sebastià per unir-se a les files de l´exèrcit franquista. Podríem citar el seu cosí, el famós Joan Vergés, futur fundador de la revista Destino, seguits dels espies Josep Pla i Carles Sentís, pagats des de Roma pel Sr. Cambó. Com que servidor encara creu en la lluita de classes no m´escandalitzo; fins i tot trobo coherent que el pare del nostre exbatlle Joaquim Nadal, en una interviu en aquest Diari de Girona, digués, com els abans citats personatges, que «ell seguia sent franquista, perquè Franco, a part de posar llei i ordre, els tornà les propietats que els "rojos" els havien robat».

I tornant a l´interviu amb la Sra. Antonieta, és admirable la seva memòria i les contestes fetes quan ja tenia 98 anys. La trobem sempre elegant, culte, arrogant, classista, però no ressentida, més lliberal en algunes coses, encara que reaccionària políticament. De totes maneres se li nota l´aire burgès de la família de Quintana. Menció a part ens mereix el capítol amb les respostes radicals d´un militar, el futur coronel D. Jaime Serrano, que inicià com el General Franco la seva carrera a l´Àfrica. Són les típiques contestes per desgràcia d´una mentalitat ben poc democràtica, republicana i social del pensament conservador de la majoria dels «mandos» de l´exèrcit espanyol. Aquí teniu unes mostres. «¿Qué pensó cuando se proclamó la II República? -Pensé que venia un desastre. ¿Cuéndo tuvo noticia que se preparaba el Alzamiento? -Sin precisar, corrían rumores. ¿Quién dirigía el Alzamiento en Gerona? - El Teniente Coronel Alcubilla. ¿Qué participación tuvo en el 19 de julio? - Ninguna, me mantenía a las órdenes de mis jefes. ¿Cuando fué detenido? - El 20 o 21 de julio. Estuve preso en la prisión de Gerona y en Barcelona en el barco Uruguay».

Del judici contra els militars sublevats gironins -serien afusellats els oficials Borbón, Montero i Ruiz de Porras- el coronel Alcubilla i Jaime Serrano varen ser declarats absolts, perquè durant la revolució obrera de l´anterior 1934, Serrano va ser advocat defensor dels principals dirigents obrers gironins, aconseguint que tinguessin unes penes mínimes. Serrano, durant la resta de la Guerra Civil, va viure a Barcelona, amagat, tot i haver intentat passar-se, sense èxit, a les files «nacionals». De les darreres contestes del coronel Serrano podríem entrar en polèmica, en especial quan es parla de la repressió i morts dels dos bàndols. Podríem citar els injustos afusellaments d´un escriptor tan idealista com Carles Rahola, i dotzenes de militants republicans, fins i tot incomptables dirigents obrers i sindicals que no havien participat en els lamentables excessos per part de grups incontrolats de la FAI. Creiem que en els presents i futurs debats de la veritable memòria històrica dela Guerra Civil i de la dictadura franquista, intentarem fer la difícil crítica i autocrítica sense rancor ni excessives picabaralles, ja que tots tenim errors, històries per reivindicar, tant les víctimes, herois, repressió i injustícies de tots els bàndols. Però, per a mi mateix el règim franquista fou una dictadura totalitària de tipus obertament feixista: com varen ser la Itàlia de Mussolini i l´Alemanya nazi del III Reich hitlerià. Dictadures, avui condemnades per totes les democràcies europees. Democràcies en que està prohibit fer apologia, propaganda dels seus exsímbols, idees i dirigents.