La professora Maria Rosa Corredor, filla de l'escriptor gironí Josep Maria Corredor i catedràtica de Literatura Francesa a la Universitat de Montpeller, serà a Girona el proper mes de febrer per impartir una conferència sobre el llibre Converses amb Pau Casals, que escrigué el seu pare fruit de la bona amistat que tenia amb el Mestre.
L'any 1946 Josep M. Corredor comença la seva col·laboració amb Pau Casals, llavors instal·lat a Prada de Conflent, la qual es traduí en tasques de secretari, biògraf i redactor de declaracions oficials. El 1950 Corredor actua com a coordinador del Primer Festival de Prada J.S. Bach, que marca el retorn a l'activitat concertística del nostre músic, després d'un silenci que durà uns anys. I el 1955 escriu el llibre al qual ens referim, fruit de deu anys, llavors, d'amistat i de col·laboració.
El llibre -escrit en un estil àgil, directe, llegidor- consta de catorze capítols i desgrana els grans temes que vertebraren la vida de Pau Casals, els mateixos que el convertiren en violoncel·lista i director d'orquestra genial, en apòstol de la pau i campió dels Drets Humans, en català universalÉ
En aquestes pàgines hi trobem el Pau Casals més íntim, més reflexiu, més compromèsÉ Enamorat de les persones, la música, la justícia i la pauÉ. Magnànim i coherent. Per tot plegat tenen un valor immens i ens fan prendre consciència total de la seva dimensió humana i artística.
Si en la intimitat, en l'àmbit privat, és on les personalitats passen la seva prova més important, Casals la supera sobradament. No decep en cap moment. Corredor afirma en la introducció: «Després de cada visita, quan ens allargava la mà i s'acomiadava de nosaltres, s'afermava la nostra convicció que vostè és un dels "grans homes» de qui parla Romain Rolland, un d'aquells que saben romandre «humans».
N'hi ha tantes, de coses susceptibles de ser subratllades i comentadesÉ Nosaltres reproduïm les següents paraules, que es troben cap al final del volum: «Estic preparat per a tot el que podrà venir. Res no em sorprendrà. Per a mi el culte a la música i l'amor al proisme han estat inseparables, i, si dec al primer les joies més pures i més intenses, l'altre m'ha portat la pau de l'esperit fins en els moments de més tristesa». «Cada vegada estic més convençut que tota gran obra ha de fundar-se en la força moral i la bondat. Potser aquestes paraules no semblen gaire noves. Per a mi, són la veritat».
Ben aviat s'escaurà el naixement del centenari de Josep Maria Corredor. Tant de bo que, amb la vista posada en aquest aniversari, hom pensés a fer una reedició d'aquest llibre, que serva tot el seu interès i que, al costat de les biografies existents, suposa una aportació magnífica i imprescindible.
