02 de juny de 2008
02.06.2008
Opinió

Simposi bíblic sobre el Jesús històric

02.06.2008 | 04:39

Segons l´estadístic nord-americà D. B. Barrett, cada sis hores es publica al món un llibre sobre Jesús. Els passats 15-17 de maig, la Facultat de Teo­logia de Catalunya, dins la celebració del 40è aniversari de la seva fundació, va organitzar un rellevant simposi internacional -traducció simultània inclosa- sobre la recerca del Jesús històric que, incomprensiblement, ha passat força desapercebut a la premsa. Coordinat pel carmelita Agustí Borrell, secretari de l´Associació Bíblica de Catalunya -un home que vaig conèixer en un debat sobre Jesús a 8TV-, va aplegar experts internacionals i de casa (cap de «eclesialment» conflictiu, és clar) i va resultar més que interessant (possiblement se´n publiquin els resultats). Si no hi van ser convidats els teòrics més en destret, sí que es va triar una gamma d´experts amb teories prou oposades dins de l´ortodòxia, cosa que enriquí l´actual debat a més no poder.
El dia 15, a la tarda, Giuseppe Sagalla (professor a Milà-Pàdua), després de les investigacions d´E. P. Sanders que tants hem emprat, va emmarcar Jesús dins del marc del judaisme, com correspon a la Third Quest, i sintetizà la recerca actual amb tres trets fonamentals (fragmentarietat, actualitat i globalització), a les quals correspondrien tres tendències: publicitat, contextualitat i recerca científica pluridisciplin. R. Aguirre, professor a Bilbao, tot seguit exposava com s´han posat en qüestió suposades novetats d´aquesta darrera etapa de recerca i com hi han contribuït amb riques aportacions disciplines com l´arqueologia, l´antropologia cultural o la sociologia. El debat acabà amb un col·loqui molt interessant.
L´endemà, el matí del divendres dia 16, Josep Oriol Tuñí, professor a la Facultat catalana, va fer una decidida defensa del mètode historicocrític i, a partir de l´evangeli de Joan, insistí en el context en el qual es van escriure els evangelis com el marc comunitari on s´elabora la primera teologia; per a ell, els materials no permeten anar més enllà d´una utilització moderada i modestíssima pel que fa a l´estudi del Jesús històric. Altrament, reprenent la teoria de Conzelmann segons la qual el «secret messiànic» és la clau hermenèutica del gènere «evangeli», posà en dubte la relació dels evangelis amb les bioi o biografies hel·lenístiques de l´època. Tot seguit, per la seva banda, Richard Bauckham (de St. Andrews), que classificà els evangelis en el gènere dels bioi, mostrà el seu escepticisme amb el mètode historicocrític i preferí situar la seva intervenció en el terreny de la relació entre oralitat (que, per a ell, no era en absolut anònima sinó que ofereix el lligam entre aquest testimoniatge oral, quan encara hi ha memòria vivent dels fets, amb la comunitat primigènia) i escriptura. A la tarda, Daniel Marguerat (Lausanne), insistia en la judaïtat de Jesús malgrat la seva singularitat, que resumí en tres aspectes: a) supedita la Torà al precepte d´amor als altres interpretat de manera radical; b) el contacte amb els altres esdevé en ell l´àmbit on encarnar la puresa (i no la contaminació); c) crida a un imperatiu ètic de to escatològic. Tot seguit, el professor James Charlesworth (Princeton), incidí en l´aspecte de puresa ritual judaica en temps de Jesús; tenint en compte les dades arqueològiques i el valor històric de l´evangeli de Joan, Jesús, més que transgredir la Torà, es posà en contra de les noves normatives sacerdotals que exageraven la importància de la puresa, posades en relació directa amb el culte al Temple i amb les festes que s´hi celebraven. Per als grans sacerdots, Jesús menystenia les seves regulacions i això li costà la vida, però, per al professor, Jesús hauria estat respectuós i hauria mantingut una actitud positiva amb la Torà, el Temple o el dissabte. De nou les sessions de treball acabaren amb col·loqui.
Dissabte al matí, Seán Freyne (Dublín) es preguntava si calia considerar Jesús un rebrot dels sapiencials, un savi, com segons Kloppenborg queda palès en el primer estrat del Document Q, o un profeta apocalíptic; en definitiva, el seu va voler ser un missatge ètic o profètic? El professor Freyne destacà la interrelació entre literatura apocalíptica i sapiencial en el judaisme del període del segon temple, fins al punt de conformar una única cosmovisió. Distingir radicalment els dos àmbits, per a ell, seria una postura equivocada.
A la darrera ponència del simposi, l´admirat professor Armand Puig, barrejant tanmateix exegesi i teologia com se li va fer veure en el debat posterior, oferí una visió també sintètica entre saviesa i profecia en la personalitat de Jesús i desenvolupà les seves tesis a partir del que platejà com una mena de quatre axiomes: a) Jesús fa realitat en el seu ministeri l´anunci de l´inici del regnat de Déu a la història humana (un inici discret, gens espectacular, en què és més el profeta del Regne que no el del judici de Déu); b) la incoació d´aquest regnat es manifesta amb senyals inconfusibles (guaricions i exorcismes) i amb la der­rota concomitant de Satanàs (qui sap si fundacional i metafòrica segons Lc 10,18); c) crida a una ètica de resposta al designi de Déu que no és pura explanació de la Torà; d) la revelació autoritzada sobre Déu com a Pare d´ell i de tots els homes.
Després d´un brevíssim descans, hi va haver de nou un fructífer col·loqui (un encert que, sense tancar cap intervenció, fos entre els professors assistents, perquè els assistents no havien d´escoltar obvietats ni es perdien en l´epidermis) i, encara, abans que el bisbe Tena clogués l´acte en comptes del Sr. Cardenal com s´havia anunciat (volem penar que no pas per prevenció amb el que es podia haver discutit) i d´uns mots del professor Margerat, el coordinador, Agustí Borrell, ens oferí -amb la intervenció escrita, com totes les anteriors- un resum de totes les intervencions del col·loqui.
Potser no hi havia hagut una trobada bíblica tan interessant a Catalunya d´ençà de la dels membres de la Studiorum Novi Testamenti Societas, el 2004, quan van oferir ponències Wayne A. Meeks, (Universitat de Yale, EUA), Hans-Josef Klauck, professor de la Universitat de Chicago (EUA) i Florentino García Martínez, de la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica). Quan un col·loqui així tingui lloc al Museu dels Sants d´Olot, el Museu sortirà al mapa museístic i es complirà el somni de la malaguanyada Teresa Planagumà.

lbuquetsg@uoc.edu

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook