Aquest és l'encertat subtítol de la biografia de Josep Tremoleda que acaba de publicar Joaquim Ferrer, antic conseller de Cultura de la Generalitat. Josep Tremoleda, que va rebre l'any 1992 la Creu de Sant Jordi i va morir l'any 1999, va ser una persona realment important en la recuperació de la llengua i la cultura catalanes durant el franquisme. Nascut a Barcelona l'any 1932, d'un pare figuerenc i d'ERC i d'una mare de Santa Coloma de Farners, de ben jove ja va ser promotor de ballades sardanes i de cursos de català. Detingut l'any 1952 per la impressió i difusió de material clandestí, la incorporació al servei militar a Lleida el va salvar de la presó. Casat l'any 1955 amb Anna Pàmies, va ser alumne de Joan Triadú i un dels veritables motors de la generalització de l'ensenyament del català malgrat l'actitud contrària del règim, amb l'organització de cursos, activitats de formació de professorat, la publicació dels llibres per a l'aprenentatge del català Signe i Faristol, la posada en marxa dels certificats de coneixement de català expedits per la Junta Assesora per als Estudis de Català, constituïda el 12 de juliol de 1961,ÉPerò, a més, Tremoleda es va implicar a l'inici dels seixanta en l'impuls de la cançó en català, en el teatre per a nois i noies, com a autor i com a organitzador de cicles de representacions, per exemple al Romea, i sobretot, al costat de Joaquim Ramis, Ricard Tusell i Josep Espar, en el naixement el 6 de desembre de 1961 de la revista Cavall Fort. Va ser precisament arran de l'aparició de Cavall Fort que va conèixer Lluís Carulla, l'empresari que havia creat Gallina Blanca,un dels fundadors d'Òmnium Cultural i que va donar un suport econòmic decisiu a la consolidació i l'expansió de Cavall Fort que Josep Tremoleda va dirigir. Tremoleda va ser un dels col.laboradors més directes de Carulla i ho va ser sobretot en les activitats culturals, com la campanya reeixida per fer un salt endavant en el nombre de socis de l'Orfeó Català, la posada en marxa de la Fundació Lluís Carulla o la construcció del Casal de l'Espluga de Francolí, on havia nascut Carulla i on va realitzar una obra social i cultural d'una gran magnitud, amb exponents tan significatius com la Residència Jaume I per a gent gran o el Museu de la Vida Rural.

Però Tremoleda va ser també al darrere de la difusió dels contes de Pere Calders per mitjà de Cavall Fort i d'una edició recopilatòria de 30.000 exemplars que se'n va fer l'any 1973, o l'excel·lent col·lecció de discos "Clàssics de la sardana" (1975-1981). En una entrevista que li van fer l'any 1992, Tremoleda es definia així: "En definitiva no sóc res més que un "picapedrer" de la cultura". Potser sí, però el seu esforç intel·ligent i la seva fidelitat al país van contribuir poderosament a superar un moment crític per a la llengua i la cultura catalanes.