o és més el que més enlaire arriba, sinó aquell que, influït per la bellesa que l'envolta, més intensament sent" (Retolat damunt d'una alzina surera al costat d'una representació de la Font del Surolí a tocar dels Àngels de Sant Martí Vell).
Demà dissabte se celebra la festivitat religiosa de la Mare de Déu dels Àngels. A Fornells de la Selva, a la Pera, a Llívia, a Vallfogona del Ripollès i a Sant Martí Vell, hi ha altars i ermites que en mostren l'advocació de les comarques gironines. De tots aquests llocs, però, l'ermita situada al terme de Sant Martí Vell, la caseta blanca al cim de les Gavarres que es veu des de tota la demarcació gironina, és la més coneguda, reconeguda i visitada.
Si fóssim a França, en guia o manual ben editat, tots els visitants tindrien informacions sobre l'indret. D'entrada sabrien que poc abans d'arribar al Santuari (pel camí que ve de la Creueta) hi ha el Suro de les Pedres o el Surolí, un arbre immens del qual diu una tradició que arranca del segle XVII que els enamorats intenten enarborar-hi pedres per aconseguir que se n'hi queden tres i d'aquesta manera garantir que al cap d'un any estaran casats.
En la cruïlla del camí que ve de Girona amb el que puja de Madremanya, un crist crucificat de grans dimensions dóna la benvinguda als visitants. És el Crist de l'acollida. És obra de Max Varés. Hi fou instal·lada el 1991 i amida 2 metres d'ample i 5 d'alçada. La figura inclina els braços en creu cap endavant en un gest de benvinguda als peregrins que arriben al Santuari.
Al costat de l'ermita, al sud i en el lloc en què és visible el pla de Girona, s'alça el Monòlit dels 150 anys de la Renaixença. El 17 d'abril de 1933 un grup de gironins es van reunir als Àngels per celebrar el 150 aniversari de la publicació a la revista El Vapor del poema La Pàtria (Oda a la Pàtria) de Bonaventura Carles Aribau, considerat l'inici de la Renaixença. Es va llegir el poema i es van llegir altres poemes de Marià Aguiló i Mercè Rodoreda. Ja el 8 d'abril de 1933, trenta gironins, amb Estanislau Aragó, com a president del GEiEG, i Àngel Portell al capdavant, van encendre-hi una foguera a les 12 en punt de la nit i van llegir-hi La Pàtria i la Crida del foc.
El santuari és, per antonomàsia, el santuari de la ciutat de Girona. Està situat a 485 metres d'alçada, en el cim anomenat Puig Alt, al sector nord del massís de les Gavarres. El seu origen sagrat es perd en el temps. És possible la presència d'alguna construcció en època precristiana. La construcció del santuari es remunta al principi del segle XV. El 1710 fou saquejat durant la guerra de successió i el 1809 fou destruït per les tropes napoleòniques. El 1929 es veié envoltat per un incendi i el 1936 fou novament cremat. És un edifici d'una nau, campanar d'espadanya, portal neoclàssic amb fornícula, pinacles i un petit rosetó (el vitrall diu la paraula "pau").
Al costat dret de la nau, hi ha l'accés al cambril on hi ha la imatge de la Mare de Déu dels Àngels, de 1943. Fou entronitzada solemnement el 8 de setembre i fou pagada per recapta popular. Fou adquirida als tallers d'escultura religiosa dels senyors Espelta de Barcelona. La imatge està ornamentada amb ceptre i corones de plata treballades per l'orfebre barceloní Sr. Selva. A tot volt de l'arc que la imatge de la Mare de Déu, que els gironins veneren, s'hi llegeix aquesta divisa: "Vos que teniu milers d'àngels posats al vostre servei, dels àngels Mare i Regina, a tot mal dau-nos remei".
L'hostatgeria està adossada al temple. És un edifici del segle XVIII, que fou ampliat el XIX, que va funcionar cent anys i que en aquest dies està acabant de ser reformat (s'havia d'inaugurar aquest agost, però no podrà ser). Els gironins, dels més ateus als més religiosos, troben als Àngels de Sant Martí Vell la possibilitat de gaudir d'un indret absolutament meravellós. Meravellós pel que hi troba el viatger quan s'hi arriba; meravellós pel que es veu des del cim arreu on es miri. La panoràmica que es domina en els dies clars és realment excepcional. Es poden veure retalls de totes les comarques gironines: el massís de les Gavarres, la Costa Brava, la plana del Baix Empordà, l'Alt Empordà, la serra de Roda, les Alberes, la Garrotxa, el Pirineu, les Guilleries, el Montseny i la plana de la Selva.
El dia 8 d'agost farà 50 anys del casament més famós celebrat mai als Àngels: la Gala i en Dalí. A 2/4 d'11 del matí del divendres, a cavall d'un impressionant Cadillac, la parella va arribar al Santuari. Va oficiar la cerimònia Mn. Francesc Vila, rector de la parròquia de Fornells, que ho havia estat de la de Cadaqués. Van actuar de testimonis: Mn. Josep Pol Arau, fiscal de la cúria, i Mn. Josep Calzada, catedràtic del Seminari. Hi eren presents: el capellà del Santuari, Mn. Joan Juanola, i el secretari del jutjat municipal de Sant Martí Vell, el Sr. Juli Masó. Uns quaranta estiuejants de l'ermita no es van voler perdre l'esdeveniment. En el document signat a la sagristia, Dalí figurava amb 57 anys i la Gala, 63. Dalí va signar autògrafs en postals de l'ermita. Era el dia 8 del mes 8 del 1958.
Tot això es pot viure i reviure als Àngels. Hi ha gironins incondicionals que hi pugen gairebé cada dia; una majoria, però, entre sempre no hi ha pujat mai. Demà pot ésser un bon dia per estrenar-se. Repetiran, segur.
