Sense cap sorpresa en relació al que ja havia anat manifestant al llarg de les seves visites a Girona, el mediador de la UE, Mario Monti, ha elevat a definitives les seves conclusions. El treball de Monti presenta uns sentiments ambivalents. D'una banda, Espanya i França es podien haver estalviat aquests dos anys perquè la conclusió final més important és, com ja se sabia, que la interconnexió elèctrica és necessària. Ara bé, d'altra banda, el treball de l'excomissari europeu també ha servit per recollir algunes de les sensibilitats del territori com apostar per un soterrament que, fins aleshores, no contemplava cap dels dos estats implicats en l'obra, a més de proposar compensacions als municipis afectats i d'obrir la porta a soterraments parcials en el tram entre Santa Llogaia i Bescanó que, tot i formar part de la línia d'alta tensió, no s'inclou en el que es considera interconnexió entre els dos estats. Des d'aquest vessant, la designació d'un mediador ha resultat positiva, tot i que, com era previsible, no ha ?satisfet les plataformes i municipis contraris a la MAT. Un cop enllestida la feina assignada a Mario Monti, ara les responsabilitats en la construcció de la línia i en el compliment d'un calendari que cada cop està més al damunt correspon als Governs d'Espanya i França. Monti també ha demanat que, donada la transcendència d'aquesta infraestructura elèctrica, la Unió Europea s'impliqui en el seu finançament. És una proposta que els dos estats hauran de negociar amb les institucions comunitàries, al mateix temps que seria recomanable que no caiguessin en sac foradat la resta de les suggerències del polític italià, tot i la complexitat d'alguna d'elles.