com a societat estem enviant senyals inequívocs d'incomunicació patològica, d'apatia i de cabreig existencial. I això en l'època daurada de les comunicacions vertiginoses. El primer any amb el carnet de conduir -l'any 1986 -em vaig fer un tip de pujar autoestopistes al cotxe. A l'encreuament per decantar-nos cap a Llançà o cap a l'estació del tren, era una mena de punt institucionalitzat per fer dit. Gent que havia perdut el tren, estudiants que es volien estalviar el bitllet i destinar els quatre duros a finançar les cerveses d'una campana... La tornada des de Figueres era si fa no fa igual. Al costat de la gasolinera de la N-260, s'agrupava una gentada que aixecava el dit o feia conya arremangant un camal dels pantalons. Mai ningú es quedava tirat a la carretera... encara que fos un ionqui. Eren els nostres ionquis!

La majoria era gent coneguda de tots aquells pobles i era un instrument sublim de socialització, de converses i, en alguna ocasió, el principi d'alguna amistat o enemistat. En una ocasió en plena discussió política vaig fer baixar del cotxe un fatxa cabró. Després quan me'l trobava al tren sempre m'insultava cridant des de l'altre vagó. Uns anys abans jo també l'havia practicat per anar des de Figueres a Empuriabrava a fer un programa de ràdio a l'extinta RAE. Mai vaig trigar més de 10 minuts a pujar damunt un auto... clar que aleshores no tenia la cara de malparit que tinc ara. L'aspecte i la mirada sempre han estat fonamentals per practicar l'autoestop.

Des d'aquelles èpoques el dit ha anat defallint i l'autoestop domèstic quasi s'ha extingit. Les pors, els recels, les apaties i l'augment del parc mòbil (avui els universitaris tenen un BMW) han convertit l'autoestop en una raresa i molts creuen que és una temeritat. Actualment els únics autoestopistes que trobem a les carreteres gironines el practiquen tipus de l'est -majoritàriament- on l'autoestop es manté gràcies a la cultura soviètica (no tot aquell llegat és perniciós) que a causa d'un parc mòbil escàs va fomentar aquesta pràctica. Fins al punt que avui en dia, a les carreteres de la majoria de països que van pertànyer a aquella esfera, està molt mal vist no agafar algú que aixequi el dit.

Aquí, avui, els autoestopistes tenen sort si quan passem per davant d'ells no fem un cop de volant per expulsar-los de la cuneta o aixafar-los. Clar que després arribarem a casa, endollarem l'ordinador, entrarem al Facebook, i si rebem una petició per fer-nos amic de l'autoestopista que volíem esclafar... l'acceptarem.