Encara que hagi aixecat un escàndol, el problema no és el cotxe de Benach, president del Parlament català. El problema de veritat són els moltíssims cotxes oficials dels benach i dels no benach que pul·lulen per tot el país, amb els respectius xofers, és clar, i que amb les autonomies -on han aparegut reietons com bolets- s'han multiplicat exponencialment.
No es tracta de qüestionar l'Estat autonòmic, però ja és hora que es faci públic el que costen l'administració de l'Estat i les distintes administracions autonòmiques. I també que s'aclareixi si l'augment de les despeses que suposen les autonomies s'ha vist compensat per la corresponent disminució dels costos en l'administració central o si, al contrari, s'hi ha afegit.
Però encara és més important que es calculi i es denunciï el que malgasten tant l'una com les altres. D'aquí sí que sortiria el gran escàndol. No solament del cotxe de Benach, que al cap i a la fi, per molt car que sigui, és la xocolata del lloro. Les grans malversacions del diner públic es produeixen en l'augment forassenyat de funcionaris, en les capricioses reformes de ministeris i conselleries, en els viatges injustificats, en les delegacions arreu, en els actes de protocol, en els informes inútils, en les comissions, en els regals... sense sentit.
Qui controla tot això? D'institucions per fer-ho n'hi ha, però la politització, la ineficiència i fins i tot la complicitat les porta al silenci, a no comprometre's, a no desemmascarar-se elles mateixes, ja que sovint suquen totes en el mateix pot.
El cotxe del president Benach -que per culpa dels nou mil euros d'un suposat excés en accessoris ha hagut de demanar perdó i desinstal·lar-los, per la pressió mediàtica- no pot ser la tapadora ni l'excusa per no entrar a fons en el malversament generalitzat en l'Estat i en les autonomies i airejar-lo.
En el panorama general, el cas del cotxe de Benach és una anècdota. I la reacció del president, entre populista i ingènua. Populista per haver aprofitat l'ocasió per anotar-se el punt de bona persona que demana perdó i retorna la joguina a l'amic. Ingènua perquè si realment, com diu, es tractava d'uns instruments necessaris per a la seva feina durant les moltes hores que passa dins el cotxe, per què els ha manat treure?
Més greu resulta el que es desprèn de la seva declaració quan diu que ha demanat que "mentre no canviï l'actual conjuntura econòmica se suspengui la renovació automàtica dels vehicles adscrits als càrrecs representatius del Parlament", i que "a partir d'ara, la renovació de cotxes oficials serà analitzada cas per cas, atenent al quilometratge i a l'estat general de conservació del vehicle." Increïble! ¿És veritat que fins ara es feia la "renovació" de la flota de manera "automàtica" i no d'acord amb l'estat de cada cotxe i del seu quilometratge? Esperpèntic!
I de tot aquest malversament general, qui en demana perdó? Qui posa les coses al seu lloc? Qui en demana comptes? Només la premsa, quan la deixen i pot?
