Les opinions de Sofia de Grecia abocades en un parell de llibres de recent aparició, en el de Pilar Urbano sobretot, han estat rebudes, com no podia ser d'una altra manera, amb el respecte que mereixen qualssevol opinions personals d'un particular, però les opinions de la Reina d'Espanya han estat saludades, com tampoc podia ser d'una altra manera, amb el rebuig general.

El problema és que la particular Sofia i la institucional Reina són la mateixa persona, i que si en tant com particular aquestes opinions revelen tan sols un credo antic i reaccionari, com a Reina, com gairebé cap de l'Estat no elegida, per cert, democràticament, revelen la seva escassíssima sintonia amb la realitat del país en què viu i la seva deficient neutralitat i equidistància. Si la reina votés, que podria fer-ho si volgués, ja que és major d'edat i gaudeix de la nacionalitat espanyola, votaria, segons es desprèn de les seves opinions sobre els homosexuals, l'avortament o la religió en les escoles, el Partit Popular.

No obstant això, en tot l'enrenou organitzat per la publicitat de les seves opinions polítiques, hi ha molt d'hipocresia: Potser algú suposava que la reina que porta dins la ciutadana Sofia, o la ciutadana Sofía revestida de reina, pensava d'una altra manera? Com pot pensar, pels altres, una reina, si aliena a la realitat i a les fatigues comunes als ciutadans, viu com una reina, això és, desconnectada de tot, menys dels seus privilegis, per la seva artificial preeminència sobre els altres? Així són les coses i així, per molt que la Casa Reial es justifiqui maldestrament, les ha explicat Pilar Urbano, com les han explicat també els periodistes de l'altra biografia, que tampoc és poca cosa pel que sembla.

En tot cas, el riu republicà augmenta el seu ja gruixut cabal, amb l'aportació, segura, del gran afluent gai.