Vida. Energia. Puresa. Llibertat. Llençols blancs sota el sol del matí. Les castanyes que compres a la paradeta. De petit, ta mare te'n comprava. N'agafes tres o quatre, te les poses a la butxaca, i llavors, per fred que faci, et sents bé. Sents que les coses tornen a lloc. Camines per un carrer, i quan ningú no et veu, posseït pel nen que vas ser, et poses a fer saltirons. Deu ser ridícul, però t'agrada. Un, dos, tres, quatre. El cos t'ho demana. Deixes de fer-ho. I passa gent. I tot s'ha quadriculat, però durant uns segons tornes al passat amb la mateixa alegria.

A la dutxa, o a la banyera, et sembla estar dins una bombolla. I tota aquesta disbauxa que li diuen vida té un xic més de sentit. Creus que hi ha paraules que donen bones vibracions. Que provoquen canvis d'humor. I de món. Llum. Alegria. Tendresa. Llavis que es troben. Rostres que t'importen. Quan anant en cotxe, el paisatge no sembla passar davant teu, sinó que desfila com si fos desconegut. Et sembla tan bell. No t'havies adonat que vius en el lloc més bonic del món. El baf en el vidre. L'aroma d'una flor que, a la primavera, esclata. L'herba mullada. El sol del migdia. Els carrers salpebrats de basses. Estar entre amics i que el temps sigui relatiu.

Món. Història. Foc. Vida. Llegat. Vent. Mar. Tocar un cavall, acaronar-te a tu. El teu veí torna a les tantes de fer vés a saber quines vendes i compres en un mercat que no vols conèixer. Mentre la dona espera. Sempre espera. Ell torna, i la dona fa tota la seva vida en funció d'una persona que no se la mereix. Però no per això deixa de lluitar. Ella no s'enfonsa mai. Ella no plora mai: té tres nenes que no la poden veure defallir. Tres nenes que són el millor regal del món, que riuen i salten perquè el món acaba de començar. Tu l'admires i penses quants homes i quantes dones fan esforços per altres dones i homes que no valen una mínima part d'allò que fan per ells?

Pell. Petó. Somriure. Vida. Ulls. Les coses tenen ulls i ànima. El gos que acarones. El gat que et mira. La planta que regues. El gos, el gat i la planta tenen una relació amb tu d'amistat i d'energia. Encara que te'n fotis. Tu els dónes coses bones, i ells t'ho multipliquen per mil. Per infinit. És així. Allò que plantes, és allò que acabes rebent. Allò que tu no vols per a tu, no ho facis als altres. Sembla fàcil, però inclou tot un món. Tota una ciència que aquí no ?desenvolupem perquè no podem crear cap monopoli i forrar-nos amb ell. En el darrer disc dels Coldplay, titulat ¡Viva la vida!, el setè tema és màgic. Es diu com el títol del disc. Successió de violins, veu melangiosa de Chris Martin. És màgic perquè et fa venir ganes de viure. Així de fàcil: ¡Viva la vida!