Catalans jutjats a Madrid per haver cremat fotos reials. Durant el judici el jutge espanyol fa befa constant del dret que tenen a expressar-se en català. Suposem-nos que fossin portuguesos o francesos. S'hauria atrevit, el jutge espanyol, a escarnir el dret dels acusats a parlar en portuguès o en francès? No, de cap manera, perquè li hauria pogut caure tot "el pes de la llei" al damunt. Ara bé, a Espanya amb el català s'hi atreveix tothom, fins i tot aquells que haurien de ser els primers a respectar els drets més elementals dels acusats, com ara poder parlar en la seva llengua pròpia.

Entretant, la Reina de l'Estat espanyol fa unes declaracions, publicades en un llibre d'una periodista, que es passen tres pobles de l'obligada imparcialitat que ha de mostrat en tot moment la família reial. Els "súbdits" poden opinar sobre qualsevol tema, però la monarquia s'ha de guardar les seves opinions. I ho ha de fer obligatòriament. Són figures representatives que no poden votar ni tampoc opinar. Només poden inaugurar fires de mostres o presidir actes oficials i moure la mà des de la finestra del cotxe. Res més.

Paral·lelament, però, Zapatero creua oceans pidolant suport per aconseguir la presència espanyola en la propera reunió de Washington. Som la vuitena potència econòmica mundial, diu el president espanyol, i mereixem ser-hi. Però oblida que el món no opina pas el mateix. De fet, com s'ha produït el "miracle econòmic ?espa?nyol" dels darrers 30 anys? No s'adona que tothom sap que sense els immensos ajuts que ha rebut Espanya de la Unió Europea durant dècades (sobretot d'Alemanya) l'Estat espanyol encara aniria amb una sabata i una espardenya? No sap que Espanya és un país d'opositors a funcionari?

Simultàniament, la crisi continua fent forat. Ara que les entitats financeres d'arreu han salvat la pell gràcies als contribuents del món occidental, ara li tocarà el rebre a l'economia real. Qui salvarà ara l'economia real? Hi haurà un pla de rescat per al 15 per cent d'atur que els especialistes preveuen que tindrem? Hi haurà alguna mena d'ajut estatal per redreçar la caiguda de vendes de cotxes o la del consum en general? Quin és el percentatge real de pèrdua de vendes del comerç? Crisi fins al 2010, auguren els entesos. Augment espectacular del consum de marques blanques als hipermercats. Famílies que no poden pagar la hipoteca. Jutjats col·lapsats per aquest motiu. I el quilo de panellets a 40 euros amb nens i no tan nens disfressats per la ximpleria nord-americana del Halloween.

I ara que parlem dels EUA, tot fa pensar que quan es publiqui aquest article, Obama ja serà president de la primera potència mundial (compte, però, amb el vot racista ocult). Ara bé, sembla ser que després de vuit anys de govern d'un titella de les grans corporacions del petroli i de la fabricació d'armament, finalment els nord-americans tindran un president normal. No pas un socialista (com diu McCain), sinó un demòcrata dels EUA que aquí seria només un polític de centre o fins i tot de centredreta. Personalment, mentre tregui el seu país de les guerres preventives en les quals es va embarcar Bush, un servidor ja en tindria prou.

Ara bé, res de tot això comparat amb el que diu una mena d'il·luminat durant vuit minuts en un vídeo de YouTube. L'home afirma, mirant fixament la càmera, que la moneda nord-americana és a punt de col·lapsar-se i que el Govern i les autoritats monetàries dels EUA tenen a punt l'estafa més gran de la història. Segons aquest personatge (una mica inquietant, una mena de periodista radiofònic censurat) la situació del dòlar és tan greu, tan terminal, que fins i tot s'ha previst la implantació d'una nova moneda per al febrer del 2009 a l'estil de l'euro, és a dir, comuna per als EUA, Canadà i Mèxic. La nova moneda nord-americana es diria "amero". De fet, aquest senyor sosté que l'amero ja és una realitat física des del 2007, perquè durant el vídeo mostra una peça suposadament d'amero que porta data del 2007.

Però el més preocupant de tot plegat és la suposada estafa històrica que suposarà la implantació de l'amero, perquè un cop s'hagi col·lapsat el dòlar, és a dir, quan deixi de tenir valor real, les autoritats monetàries nord-americanes proposaran canviar tots els bitllets que circulen per ameros. El problema, però, serà que cada dòlar que ara circula pels EUA només equivaldrà a uns quants cèntims de la nova moneda. Per tant, la recomanació del radiofonista censurat del vídeo de YouTube als seus conciutadans és clara: envieu tots els dòlars que pugeu a entitats bancàries de l'estranger i feu-los canviar per les seves monedes nacionals, sobretot lliures esterlines i francs suïssos. Però no pas per euros, diu l'home, perquè l'euro no se sosté amb l'or (?) i no és segur. Llàstima, però, que entre les monedes suposadament segures també hi inclou el franc francès. Fins llavors el discurs sembla coherent, però aquesta pífia (el franc francès fa anys que no existeix) li treu tota credibilitat.

Tanmateix, tot plegat (malgrat la pífia del franc francès) no deixa de ser força inquietant sobretot ara, enmig de la crisi financera i de l'economia real que ens està caient al damunt. Només ens faltaria que al febrer del 2009 el dòlar (i de retruc l'euro?) no valgués ni cinc.