Situem-nos en un dissabte d'octubre, mes amb distintiu turístic al calendari de Balears. Vol de València a Palma, operat per Iberia a primera hora del matí. Un modern Airbus, amb la tripulació al complet i un únic passatger. Sí, han llegit bé. Va haver de gaudir de l'atenció més personalitzada imaginable, inclosa la singularització del protocol·lari "li parla el comandant". Tots els passadissos i finestretes al seu abast. Vostès sospiten que anem a enredar-nos ara amb el cost real del bitllet que va mobilitzar un avió sencer. No incorrerem en tan grossa descortesia, perquè els mallorquins necessitem aquests aparells buits per no sentir-nos aïllats, encara que avui preferim estalviar a utilitzar-los.
El passatger solitari del València-Palma sobrevola la crisi amb minúscules, que escapa als zeros amb majúscules de les finances globals. El viatger més mimat de la història de la navegació aèria demostra així mateix la impossible marxa endarrere en la configuració de l'economia. La ficció que el món gira igual que abans, encara que sigui amb un centenar de seients buits, és menys perniciosa que la suspensió temporal de l'eternitat. La crisi constitueix un mal menor. Aquest debat arrelarà a Mallorca durant la temporada que ve turística. De moment, els paquets de luxe es venen a Anglaterra amb descomptes superiors al vuitanta per cent. Han tornat a llegir bé. Gaudirem dels turistes millor atesos de la història.
Una vegada saciades les urgències dels seus amics banquers, Zapatero ha mirat accidentalment cap a sota i s'ha trobat amb un núvol d'aturats. No els ha injectat diners -les mesures dràstiques es reserven per afavorir els rics-, però els ha congelat la hipoteca quan es van embarcar amb alegria, exceptuant que havien estat incitats pel mateix govern. Els excessos són pagats a escot, en lloc de descomptar als beneficiaris de la inversió inicial. Per això cal anunciar el vol, sense preocupar-se pel nombre de passatgers a bord. L'economia ha ingressat en la utopia.
