Quan una trànsfuga del PSC, Maria Dolors del Fresno, va privar CiU de mantenir l'alcaldia de Castelló d'Empúries, amb Xavier Sanllehí com a cap de llista, el president de CDC a les comarques gironines, Eudald Casadesús, va acusar als partits que havien conformat la coalició governant de "no respectar el pacte antitransfuguisme que es va signar i que té el compromís de tots de no comptar amb gent com aquesta regidora per formar governs". Casadesús tenia tota la raó. El que passa, és que disset mesos més tard, la seva formació té al seu favor el balanç d'alcaldies aconseguides amb trànsfugues. La que va perdre a Castelló d'Empúries ha quedat sobradament compensada amb les de Calonge, Riudarenes i, en els propers dies, Mont-ràs. La de Calonge, la pròpia direcció de CDC la va justificar, amb la de Riudarenes va mirar cap a un altre costat i ara resta per veure quina serà la posició oficial amb la de Mont-ras. De moment, no ha existit cap pronunciament. Criticar la moció de Riudarenes, encara que fos amb la boca petita, era relativament senzill. Jordi Ros era un nouvingut al partit i no tenia suports de pes. El cas de Montalban, com el seu dia el de Jordi Soler a Calonge, ja són figues d'un altre paner. Manel Montalban es pot considerar un històric de la formació al Baix ?Empordà.
En qualsevol cas, el transfuguisme és l'exemple més clar de la hipocresia que regna en molts sectors de la política. Hipocresia tant dels que es converteixen en trànsfugues per canviar una majoria governant com dels mateixos partits polítics que la critiquen quan en són afectats i la justifiquen quan en surten beneficiats. El millor que podria passar amb el pacte antitransfuguisme, que s'ha demostrat sobradament que és paper mullat tenint en compte el seu nul valor jurídic, és que el suprimeixin i tot quedi limitat a l'ètica de cada partit polític i a la posterior valoració dels ciutadans.
