El fiscal de l'Audiència Nacional que des que el jutge Baltasar Garzón instrueix el sumari contra els crims del franquisme ha multiplicat els seus esforços per impedir-ho, va forçar ahir la màquina i va obligar, pel que sembla saltant-se a la torera procediments essencials com el d'informar els advocats, a reunir-se d'urgència al Ple de l'Audiència per arrencar-li l'ordre de paralització immediata de l'obertura de fosses "per no causar perjudicis irreversibles". Independentment de qualsevol altra consideració, sembla que aquest fiscal ignora que els "perjudicis irreversibles" són els que va provocar el franquisme (això és, el moviment sediciós i criminal contra l'Estat, el govern i el poble espanyol que Franco va liderar poc després de produir-se) en les persones que jeuen innominades i desaparegudes pels camps, els avencs, les cunetes i cap les tàpies dels cementiris.
Llàstima que Franco i els seus sequaços no comptessin, quan van atacar amb extrema violència la nació, amb un aparell jurídic lo prou garantista per comptar amb un fiscal que amb el seu zel vigilant impedís que es causessin "perjudicis irreversibles" a ningú, particularment als innocents. Lluny d'això, com se sap, Franco va situar el novembre del 36 ni més ni menys que vuit tribunals militars sumaríssims als afores de Madrid per a, una vegada conquistada la ciutat amb la diligència que preveia, caiguessin sobre els seus defensors dictant les innombrables penes de mort que, contràries a tot dret, van tardar, per la resistència heroica dels madrilenys, gairebé tres anys a poder dictar.
El franquisme va causar molts "perjudicis irreversiles", tots ells també irreparables, tants que encara sembla que un d'ells el patim amb especial intensitat : el de les dificultats de la Justícia per entendre, entenent-les, en les causes sobre el bé i el mal. No en causes fulletonesques i intercanviables de bons i dolents, sinó en la del bé -la democràcia, la pau i la llei- i el mal -el terror, la persecució i la violència-.
