Dues dades: hi ha més de 30.000 cotxes oficials de representació dels càrrecs polítics a l'Estat, i no de petita cilindrada. Noranta congressistes de l'Estat fan de tertulians en tota mena de mitjans, ja no parlo dels parlamentaris catalans, i bona part d'ells cobren dels mitjans a on col·laboren, amb la qual cosa ja no sabem si estan allà exercint la seva feina política, que els dóna el sou, o fan una altra feina personal, o la fan perquè tenen el càrrec polític anterior.
Un fet que parla dels equilibris que ha de fer la classe política. I de la debilitat d'una classe opinadora, que li cal ser més independent, i no estar tan vinculada a la classe política. En temps de crisi, no s'entenen segons quins luxes dels nostres dirigents, i la manera d'encarar la crisi. Alguns dels càrrecs que van en Audi 8, no incloc càrrecs bàsics del país, com el President de la Generalitat o el President del Parlament, no passarien amb un Volkswagen Passat equipat?, per exemple. Anem malament si a preguntes com aquestes, sense càrrega partidista, responen amb la cantarella de la demagògia. Perquè ja no es poden esgrimir arguments o criteris de despesa racionals. Això és interessar-se per on van els nostres diners, i quin ús se'n fa. I per com podem racionalitzar la despesa, i que aquesta es dirigeixi a polítiques socials i de creació de treball: dues prioritats per l'Estat i la Generalitat. Precisament quan els bancs tanquen l'aixeta dels diners, i el sector privat es troba ofegat per finançar les empreses. Moltes funcionen bé, si no se'ls posa pals a les rodes.
