La novetat d'aquesta crisi econòmica, respecte a altres d'anteriors, és que -com en un circ- som davant una crisi amb xarxa protectora. Alguna cosa s'ha après de les anteriors, especialment de la de 1929, en què va regnar el caos econòmic i la desgràcia recaigué sobre els més febles.
Encara que tard, i no sabem amb quin grau d'eficàcia, els governs dels països més civilitzats han reaccionat i van estenent una àmplia xarxa de protecció per evitar caigudes mortals. En el sector econòmic i en el social. Perquè el sistema financer no s'ensorri, soterrant la maquinària econòmica, i perquè els sectors més vulnerables -famílies i empreses petites- no s'enfonsin en la misèria.
Hi ha més consciència social, sens dubte, i tant en els governs d'esquerres, cosa lògica, com en els de dretes, que s'han sensibilitzat. Aquesta xarxa socioeconòmica que entre tots van estenent suposa un alleujament per a tothom, si bé també ens avisa de la gravetat de la crisi pel que fa a la profunditat i la durada. .
El govern de Zapatero, que fins fa poc negava la crisi, s'ha afegit ràpidament a aquesta tasca comuna d'estendre la xarxa de seguretat. S'ha de celebrar i agrair-ho. El pacte entre els dos grans partits, PSOE i PP, ha estat sens dubte una gran ajuda. S'ha de reconèixer i posar-ho com a exemple per a afrontar els altres problemes de primer ordre que té el país.
La bateria de mesures anunciada pel president del Govern en suport de les institucions financeres i per a controlar-les -com a peces clau per al funcionament del sistema econòmic- i de generació de confiança per als inversors, per als atrapats per la hipoteca de la casa, per als treballadors i autònoms que poden anar a l'atur, així com les ajudes i els estímuls als emprenedors, és benvinguda.
Encara que caldrà veure la rapidesa i l'eficàcia de la posada en marxa d'aquesta bateria de mesures de xoc, almenys significa una reacció positiva i tranquil·litzadora. I a més evidencia que hi ha una manera ?diferent a la tradicional, més conservadora, d'afrontar una crisi greu; una manera més humana, més social, menys economicista.
Que aquestes mesures excepcionals s'estableixin per a més de dos anys comporta també dues coses: la desconfiança que aquesta situació econòmica sigui curta i lleu i el dubte sobre si l'altíssim esforç econòmic d'estendre aquesta lloable xarxa de seguretat no suposarà un desviament fatal de recursos que necessiti una reactivació econòmica competitiva. I que això no ens porti a un carreró de molt difícil sortida, d'endeutament col·lectiu i de frenada econòmica.
Són també qüestions a meditar. El cost de la xarxa protectora -d'aquest circ- ens pot deixar sense recursos per fer la funció?
