12 de novembre de 2008
12.11.2008

Un seient a washington

12.11.2008 | 01:00
Un seient a washington

Zapatero té raons sobrades per estar satisfet per assistir, representant Espanya, a la cimera que d'aquí a uns dies se celebrarà a Washington per tractar sobre la crisi financera internacional. El president va fer una aposta audaç i arriscada i ha guanyat i el seu triomf és el de tot Espanya, perquè és incomprensible que el nostre país no estigui representat en el G-7 o en el G-20 o en qualsevol altre G. De manera que tots hem de felicitar-nos perquè Zapatero hagi aconseguit obrir una porta que esperem no es torni a tancar mai més.
Una altra cosa és la posada en escena i els rèdits partidistes que Zapatero vol obtenir d'aquesta presència. Està bé que s'hagi reunit amb banquers i sindicats, que escolti el cap de l'oposició Mariano Rajoy. Per a la "foto" queda fantàstic però tots sabem que aquestes reunions són més formals que efectives. Per descomptat Zapatero es presentarà a Washington podent presumir que el nostre sistema financer té més solidesa que els de països amics, incloent-hi els Estats Units, que ja hem vist com han patit les conseqüències de l'actual crisi. I el secret, el secret que pot revelar Zapatero a Washington sobre per què el nostre sistema financer és més sòlid que la resta es deu al paper de control i supervisió que porta a terme el Banc d'Espanya. Perquè aquí està el quid de la qüestió: la necessitat que hi hagi regles i controls que impedeixin a les entitats financeres fer el que els vingui de gust posant en risc tot el sistema, com ha succeït ara. De manera que Zapatero podrà aportar en la cimera l'experiència espanyola i plantejar la necessitat que el sistema financer mundial tingui a partir d'ara uns controls efectius i estimin que hi hagi una coordinació entre els Estats per portar a terme aquests controls. Però no confonguem la crisi financera amb la crisi econòmica. El nostre país està bandejant l'huracà financer però no la crisi econòmica que cada dia suposa que milers de persones es quedin a l'atur. I és en la crisi econòmica on Zapatero ha de començar a fer els deures al més aviat possible. Les mesures que ha adoptat sens dubte serveixen per pal·liar els efectes de la crisi però no són suficients en vista de la celeritat amb què es continua destruint ocupació. Per tant el president hauria de moderar el seu entusiasme. Està bé, ja dic, que se senti satisfet per representar Espanya a la cimera de Washington, però és urgent que adopti més mesures per continuar pal·liant els efectes de la crisi econòmica, perquè per ara està perdent la partida. Però, en fi, alegrem-nos almenys que vagi a la cimera de Washington.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema