Un treball recentment publicat en una prestigiosa revista americana sobre salut pública conclou que els anuncis de televisió realitzats durant cinc anys, com a part d'una campanya per evitar l'ús de drogues entre els joves, no haurien servit per dissuadir-los de consumir marihuana. És més; els investigadors suggereixen que aquest esforç hauria pogut tenir un efecte contrari en augmentar l'interès dels joves espectadors d'aquests anuncis, ja que poden pressuposar que aquest consum és freqüent entre la gent de la seva edat.

La realitat és que hi ha molts programes que tenen per objectiu la salut dels adolescents. Però l'avaluació crítica (que no sempre es publica) ens diu que hi ha programes que funcionen i programes que no funcionen. I que, fins i tot, hi ha programes que perjudiquen.

Les situacions de risc en l'adolescència ens preocupen. Tenim plena consciència que el ventall s'ha multiplicat i, per part d'ells, la percepció del perill ha disminuït. Costa, avui, que un adolescent entengui que les nefastes conseqüències del consum de marihuana, natural i cultivada a casa, no són manies dels adults que els volem fer la guitza. Costa avui que un adolescent entengui totes les conseqüències d'una relació sexual. Els missatges que ofereix la societat i la mateixa televisió pública (que després els passarà missatges de prevenció) tendeixen a minimitzar el risc i mostren uns models de vida que no podem etiquetar com a saludables.

El món de l'adolescència és tan complex, que requereix un treball des de la multidisciplina i des del compromís de tots els estaments socials.

Les situacions de risc en l'adolescència ens preocupen. Per això, arreu del món, s'han desenvolupat programes de prevenció, i se n'ha avaluat el funcionament. Hi ha àmplia bibliografia sobre aquest tema. Per tant, a l'hora de muntar un programa de prevenció, cal "replicar" aquells programes que han demostrat la seva eficàcia, adaptant-los i traduint-los a la realitat de casa nostra. El verb "replicar" no té gaire a veure amb els tan nostrats "programes pilot". Els experiments amb gasosa, deia Gasset.

Ara fa deu anys, a Girona, amb més il·lusió que mitjans, sense publicitat, vàrem començar a activar l'embrió del que podria ser un programa de prevenció en salut de l'adolescència. Preteníem la utopia: unir esforços en una sola direcció, sense més protagonista que l'acció conjunta multidisciplinària. Deu anys després veig com aquell embrió s'ha difuminat i s'han reduït les expectatives. És que l'Administració no pot entendre l'abast de la utopia?