Entenc que l´advocat d´Ignasi Farreres intenti desviar l´atenció del judici presentant informes que no tenen res a veure amb la causa o tracti de vendre-ho com un sumaríssim als anys de govern de Jordi Pujol. Entenc que líders patronals, com Juan Rosell, Josep González o Eusebi Cima, acudeixin a la vista oral per donar suport a l´exconseller, com també entenc que els líders sindicals firmin una carta defensant la seva honorabilitat, ja que no endebades tots ells varen rebre generoses subvencions de la Conselleria de Treball sense que ningú alcés la veu pel presumpte mal ús de molts milions que anaven destinats a afavorir la reinserció laboral dels més dèbils. Tot plegat em resulta repugnant, però ho entenc. És l´essència de l´oasi català. El que no entenc és que l´advocada de la Generalitat, que ens hauria de defensar a tots els ciutadans, canviï sobtadament en el judici les seves conclusions i rebaixi fins al mínim la petició de condemna. Estic convençut que ha fet la seva feina amb gran rigor, ja que, si no fos així, en ser funcionària, podria ser expedientada pel Govern de José Montilla, el mateix que divendres es va reunir amb Duran i Lleida.
