Agraïments

rosa pujol font. girona.

Al llarg de la meva vida professional com ensenyant, he conegut moltes persones a les quals us dedico el meu més profund agraïment. M´heu inspirat, entendrit, ensenyat, compartit, col·laborat, ajudat? i tantes coses més!

Reconec i expresso la meva gratitud a tots els alumnes i les alumnes que ens hem conegut i tractat, per la vostra col·laboració en la meva tasca professional com a docent. Vaig procurar ensenyar-vos a viure, a desenvolupar les vostres capacitats, a pensar i a ser persones de bé, així com també a formar part d´un món pluralista on els valors humans, és a dir, espirituals, són fonamentals. També us dic que al mateix temps que això succeïa, aprenia de vosaltres i dels meus errors, a ser millor professional i persona. Quant m´heu ensenyat!

A vosaltres pares que heu col·laborat en el meu treball diari i que en moments difícils, m´heu donat suport, contribuint a trobar solucions a problemes que afectaven la meva tasca, els vostres fills i la mateixa escola.

Als apreciats companys de professió, bells records, bones relacions, amb qui a vegades hem format equip docent i amb alguns de vosaltres encara continuem una bona amistat.

Per la seva comprensió, esforç, col·laboració i humanitat als directors de centres de Primària amb els quals he treballat, com són: Moisès Tibau, Josep Vilalta, Albert Aparicio, Engràcia Juhera, Cristòbal Sánchez, Margarita Riuró, Margarita Burralló i tants d´altres.

Una vegada més gràcies a la Rosa Rubio per la seva gran professionalitat que juntament amb la seva humilitat, grandesa de cor i fortalesa, m´ha aconsellat, informat i ajudat, sempre que l´he necessitat.

A Sebastià Ladron, per la seva dedicació professional, atenció, comprensió, per les seves bones i encertades propostes i per la seva amabilitat i humanitat.

Als amics i també bons professionals, Adalina Clapés, Susanna Palou, Inès Serras, Carme Pagès, Fina Burset, Lluïsa Reig? i a molts d´altres per la votra solidaritat, valentia, companyerisme i fidelitat al llarg de tants anys.

A totes les persones que d´alguna manera, m´heu aportat experiències vitals, riques en valors de tota mena: tolerància, comprensió, alegria, bondat, amor ­respecte, confiança? Heu ­contribuït que tingui una visió de la vida en la qual cada ser és únic, lliure, ­responsable, feliç, agraït, amorós, que s´autoestima, així com també al seu pròxim i a totes les criatures vivents, que forma part d´un conjunt de vida i que no està sol.

El més sincer agraïment a tots els docents que m´han ajudat al llarg dels meus estudis i també han contribuït a la meva formació personal.

El primer dels agraïments, als meus pares que varen fer possible els meus estudis amb el seu esforç, la seva constància i la seva bona voluntat.

I per acabar us dic a tots que he treballat amb dedicació i agradant-me la tasca que he fet. He sigut afortunada perquè he disfrutat el meu treball i us he conegut a tots vosaltres. Si algú s´ha sentit ofès, que em perdoni, no era aquesta la meva intenció.

Moltes gràcies!

Erasmus catalans a la cua (segona part)

paquita mercader torrent. girona.

He llegit molt atentament la carta de la Glòria Úbeda i m´ha semblat que estava parlant de mi. Jo també sóc una mare que tinc una filla que l´any passat va estar d´Erasmus a Milà, i es va trobar exactament igual que el que s´ha trobat ella. La meva filla l´únic que va rebre eren uns 200 euros, quan tenia companyes tant de Madrid, València, Sevilla que tenien igualment aquesta i una més de 300 euros. Els estudiants que no són europeus no solament tenen tota la carrera pagada sinó que també disposen d´uns vals-menjador, amb els quals poden anar a dinar i sopar cada dia sense pagar res de res.

Aquest any ha tornat a Milà per acabar el darrer any de carrera i per perfeccionar l´idioma, ja hem escrit 4 o 5 correus al «Ministerio de Educación y Ciencia», sol·licitant ni que fos una borsa per estudis i a hores d´ara encara esperem la resposta.

N´estem molt orgullosos, de ser catalans, però veus que a l´hora de la veritat de què ens serveix? Pagar? pagar? i pagar? I jo també crec que finalment haurem d´empadronar els nostres fills a qualsevol altra comunitat, d´això se´n diu ser burro i pagar el beure!

La hipocresia

a les Barraques

Fran Hervías Chriosa. Secretari Acció Política de C's. Federació de Girona.

Es pot estar més o menys d'acord amb les mesures que l'Ajuntament vulgui estudiar per evitar l'entrada d'alcohol a les Barraques, o considerar que seran més o menys eficients. Però sí que hem trobat molt decebedores les respostes d'algunes entitats concessionàries. Maulets diu que els pares s'han de preguntar «si han fet bé les coses». Xoriguers diu que «no tothom porta alcohol a les motxilles». I l'ADAC ens diu que cal «canviar el model». Nosaltres, l'única resposta que esperem de les entitats, i que no hem pogut sentir, és: «assegurem que la nostra entitat no ha subministrat ni un gram de beguda alcohòlica a menors, i aquestes, i aquestes altres són les mesures que hem aplicat per complir la llei». Una resposta que malauradament no han fet, ni tan sols han pogut afirmar, per què?