EA Jordi Planas

n l'escenari d'una societat malalta per l'atur, el consumisme i la crisi econòmica, i desorientada per la desaparició dels vells grans projectes utòpics de la modernitat progressista, creix l'escepticisme i l'allunyament dels ciutadans de la cosa pública i del compromís solidari amb els altres". Aquests desencantats comentaris són de Gilles Lipovetsku i formen part de l'entrevista que B. Riehard li fa en el llibre La sociedad de la decepción, a un dels pensadors europeus fills del fracassat maig del 68, que han evolucionat cap a la postmodernitat i al liberalisme clàssic, relativista i conservador que retorna a Tocqueville i renega de la teoria ?criticosocial de l'Escola de Frankfurt i de qualsevol radicalisme i reformisme fort que vulgui transformar massa a fons la nostra injusta societat-món.

Amics lectors, si he utilitzat aquesta llarga introducció és com a contrapunt per parlar de l'acte i d'un grup d'activistes socials gironins que a pesar que ja fa molts anys que militen en les causes de lluita per la pau i la solidaritat amb els pobles del tercer món, no estan decebuts ni escèptics ni cínics com els intel·lectuals postmoderns. Les tres hores que va durar la jornada de reflexió, debat i presentació de l'agenda llatinoamericana a Salt, em feren recordar i reanimar en els anys de la transició i de la participació en tantes assemblees, comitès, etc. molts dels quals eren en aquell acte com el veterà Jordi Planas, de Justícia i Pau, en Sarroca, en Jaume Soler, exbatlle d'Arbúcies, el doctor F. Fonseca i el nostre company assegut de costat Jordi Creixans, exsindicalista, polític i gran animador dels moviments veïnals gironins, mancaven l'encara viu i actiu Damià Escudé, pensador, artista, activista políticÉ i el pintor i publicista Enric Marquès. L'agenda del 2009, número 18, dedicada "cap a un nou socialisme, la utopia continua", ha estat publicada en uns trenta països, en català, castellà, anglès, portuguès, italià. És evident que s'hi nota un aire cristià, dins la teologia de l'alliberament. No és casual que entre els editors catalans s'hi trobin l'exbisbe Pere Casaldàliga i J. M. Vigil, uns grups gironins i barcelonins del comitè Óscar Romero. Són admirables aquesta gent, que amb l'excusa de la difusió de l'Agenda, encapçalats per l'infatigable Jordi Planas, van a ràdios, televisions, i sobretot a pobles, escoles, asociacions, etca donar informacions i debats critico-socials sobre els problemes de Llatinoamèrica i del Tercer Món en general. Han estat els primers a anar a aquests països com a voluntaris, a treballar i a recollir informació en el mateix terreny; en Soler i en Planas no sé quantes vegades han anat a Nicaragua, en especial durant l'època de l'inici de la revolució sandinista, i a Girona crearen diversos comitès de solidaritat amb els diferents pobles centreamericans, que eren els més necessitats d'agermanament, i recolliren tot tipus d'ajudes, com feren la traspassada Tere Borin i en Quimet Trias i les seves filles en el seu apassionat suport al poble sahraui. O els troskistes Sebas Parra Blanch i l'advocat Tià Salellas, amb el poble palestí i els del Comitè Aturem la Guerra de l'Iraq. Gairebé tots els citats formen part de tots els comitès de solidaritat internacional, com el grup de dones d'Església, com P. Salvatella.

És curiós que les restes de persones més compromeses amb els drets humans, les minories i pobles oprimits del Tercer Món i del immigrants pobres i exclosos de la nostra hipersocietat del consum i de l'hiperindividualisme, són els cristians humanistes i marxistes i darrerament els joves independentistes catalans també s'obren a les lluites socials i de solidaritat internacional. L'Agenda cada dia ens agrada més perquè està més crítica i polititzada, reflexionant més històricament i críticament en la recerca teòrica i pràctica sobre la greu crisi del sistema capitalista global. Es plantegen reflexionar cap un nou socialisme fent autocrítica de l'anomenat socialisme irreal de l'URSS, les dificultats de Cuba, Nicaragua, la repressió del Xile d'Unidad Popular d'Allende i els intents renovadors de Chávez i els bolivaristes de Veneçuela, i els indigenistes de Morales de Bolívia i la crítica al social-liberalisme de Mèxic, l'Argentina i la socialdemocràcia liberal del Brasil de Lula. Una de les grans descobertes teòriques alternatives escrites i promocionades per l'Agenda, és la campanya sobre "el decreixement sostenible", títol d'un article de Joan Surroca. Fins i tot han organitzat un premi a la difusió sobre la temàtica "El decreixement com a alternativa al creixement il·limitat" de la societat tecnoindustrial-tardocapitalista global avui en crisi.

Per acabar amb la pluja de noves suggeriments teòriques i crítiques i esperances que ens porta aquesta sensacional Agenda, voldríem recomanar per enriquir el debat cap un nou socialisme, un altre llibre Goodbye Mr. Socialism (o la crisis de la izquierda y los nuevos movimientos revolucionarios) de Toni Negri que conversa amb Raf Valvola. Tots dos debaten sobre les derrotes i alternatives de les esquerres socialemancipatòries des d'una òptica universal transformadora. I també llegim a la revista Utopías, en el número dedicat a "La izquierda en el siglo XXI", on els autors participen en el debat per avançar i unir-nos en tots els nous moviments socials, com demana Higinio Polo. La recerca d'una nova civilització, per això cal tenir ideals, i tenir pautes de conductes ètiques, i sobretot crear nous discursos capaços d'enfrentar-se al neoliberalisme global i cal també, com demana Samin Amir, una nova internacional, davant la crisi en el fons estructurals del sistema.