Fa uns dies el nou late night de TV3 Hora Q, va presentar Sergi Pàmies i Albert Solé, fills -o això creia jo- dels dirigents comunistes López Raimundo i Solé Tura com a "fills del comunisme". Bufa! Ni el mateix Alfons Quintà, McCarthy particular d'aquest diari, no s'ha atrevit mai a acusar el comunisme d'embarassar senyoretes. Avisava Marx en el Manifest comunista que un fantasma està recorrent el món, però podia haver advertit que el tal fantasma és a més un semental i que en el seu recorregut fa parada -i sobretot fonda- en el llit de donzelles en edat de merèixer, deixant-les satisfetes i en estat de gravidesa. I els càndids López i Solé pensant que havien tingut a veure en la concepció. (Breu semblança d'Hora Q: descartat que la Q del títol tingui res a veure amb qualitat, el ventall de possibilitats es mou ara entre quatre-per les setmanes que durarà en antena-, quarentena-pel repòs que ha de guardar qui el veu sencer-quimera , per si algú espera alguna cosa interessant d'un programa on treballa Lluís Canut, que és al periodisme el que Paquirrín és a la filosofia).

Ara que estàvem acostumats als costums sexuals del capitalisme -penetracions anals, més doloroses però sense descendència-, torna el comunisme. Faran bé les senyores de dormir ben tapades i amb les obres de Keynes col·locades al baix ventre a manera de sistema anticonceptiu.

Ni Pàmies ni Solé, de tota manera, tenen aparença d'haver estat engendrats per un sistema filosòfic-polític, i semblen ben bé de carn i ossos. Però així són les coses a TV3, cadena que a mi ?-de pare camioner- em presentaria com a fill del transport, als meus fills com a fills del periodisme i al nadó que acaba de concebre la meva veïna -segons rumors insistents- com a fill dels hidrocarburs, subsector gas butà. Per no fer esment de tots els fills de la prostitució i de la política que, sense significar sempre el ?mateix, hem d'aguantar ?diàriament.