El neoliberalisme ha acabat afectant tots els aspectes de la vida, fins i tot aquells que forçosament hi estan en contra sembla que hagin assumit completament els principis d'aquests economistes i polítics tocats de l'ala que han endegat el món a fer punyetes.
En principi no gastar més del que s'ingressa sembla una bona idea, perquè, és clar, si gastes més del que ingresses algun dia tindràs problemes. Ara bé en l'economia domèstica tots estem d'acord que és lògic demanar un crèdit per comprar un pis -fins ara- ja que ningú, excepte un mafiós, pot comprar un pis al comptat. Però també sembla raonable dir que demanar un crèdit per fer un viatge de plaer a Austràlia, no sembla massa sensat.
He vist que el Govern central, el Govern de la Generalitat i els governs municipals tots fan esment i presumeixen que han fet uns pressupostos austers. No entenc aquesta gran fal·lera de les institucions per estalviar en els temps que corren. No s'han adonat els nostres polítics que estem en crisi? No saben que en temps de crisi el que cal fer és augmentar els impostos als rics perquè no puguin especular més i augmentar la despesa pública per contrarestar la manca de demanda?
Hi ha molts tipus de despesa pública interessant en aquests moments, una d'elles són les obres públiques, unes altres les de serveis socials en general. Sobre la primera qüestió seria hora de tirar endavant definitivament els plans d'extensió de la xarxa de rodalies i sobre la segona qüestió, el desplegament de la llei de dependència. Aquest segon tema és interessant ja que amb molt poca inversió es pot aconseguir la creació de molts llocs de treball que, a més, poden fer una tasca social impressionant. No entenc, doncs, aquesta cançoneta que diu que en temps de crisi cal reduir encara més la despesa social. Qui ho diu va repetint fórmules del passat que s'han demostrat totalment obsoletes.
El primer que caldria encarregar als nostres eurodiputats i governs és que deroguin el tractat de Maastricht de l'any 1992, posar per endavant el fonamentalisme de mercat per sobre la qualitat de vida dels ciutadans és una aberració monumental. Fins i tot, el nou president dels EUA ha proposat augmentar l'impost a les rendes més altes i un pla d'augment de la despesa pública. En aquest tema Barack Obama està a l'esquerra de Pedro Solbes. Increïble!
