Pel que sembla, som un país ple de contradiccions. Tothom accepta, i especialment la gent dita progressista i d'esquerres, que hi ha d'haver separació entre Religió-Església i Estat-Administració. La Constitució Espanyola així ho estableix.
Això és el que està escrit i el que tothom predica, però la pràctica és ben diferent.
A Espanya, l'Estat adjudica un bon grapat de milions d'euros a l'Església Catòlica. És allò que se'n diu "pagar els capellans". Em consta de manera fidedigna que molts dels capellans voldrien deixar de percebre aquests diners que els arriben, no pas directament, sinó per mitjà de les cúries diocesanes.
Per què, doncs, amb més de trenta anys de democràcia, aquest tema, que no es va solucionar en la transició, encara continua igual?
Per què els partits polítics no ho plantegen obertament i fan real la separació Església-Estat?
Per què es continua acceptant tal contradicció?
I posats ja dins la contradicció, per què si l'Administració ajuda econòmicament l'Església Catòlica, no ho fa, també, amb altres religions, encara que siguin minoritàries?
Més exemples de contradiccions, aquestes més concretes i properes. L'altre dia, a l'ordenació episcopal del Bisbe de Girona, Francesc Pardo, a primera fila hi havia: l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans; el vicepresident del Govern Català, Carod-Rovira; el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Quim Nadal; el president de la Diputació, Enric Vilert; el subdelegat del Govern Central, Francesc Francisco; i el delegat a Girona de la Generalitat, Sr. Martinoy.
Em pregunto: en alguna ciutat o poble mai el bisbe o rector, com a tal, han assistit a la proclamació i presa de possessió de l'alcalde de la ciutat o poble? Què hi faria el bisbe Pardo en la presa de possessió de l'alcaldessa Pagans? Doncs per què van els polítics a la presa de possessió del Bisbe? Són contradiccions que no tenen explicació. Tots els personatges abans citats segur que volen la separació Estat-Església. Doncs què hi feien a l'ordenació del bisbe?
La presència en els llocs destacats de polítics gironins a la Catedral de Girona, aquest més d'octubre, ha sigut quasi setmanal. Primer el comiat del bisbe Soler, després la presa de possessió del bisbe Pardo i finalment l'ofici de Sant Narcís, que no es fa a la Catedral, però sí a Sant Feliu. Tan religiosos i creients s'han tornat els nostres polítics?
En canvi, és molt correcte el que fa el bisbe Pardo d'anar a visitar i dialogar amb l'alcaldessa, el president de la DiputacióÉ i altres càrrecs polítics. Bona entesa, sí. Bona col·laboració, també. Però cadascun a casa seva.
