Sovint explico que a Espanya estem fent un camí amb energies renovables modèlic, observat amb atenció per països veïns. França, país nuclear per excel·lència, amb el 80% de la seva energia elèctrica produïda per aquestes centrals, no fa gaires anys feia mofa de l'energia eòlica i en general de totes les energies renovables. Costava trobar bibliografia acadèmica contrària a l'energia nuclear, i no costava gaire veure l'orgull francès, el xovinisme. Els francesos se sentien, se senten encara, segurs amb el seu model nuclear. Però, d'un temps cap aquí, des que la Unió Europea ha aprovat assolir un 20% de l'energia renovable, han rectificat la direcció, veient ara la bondat del sistema eòlic i començant l'aplicació lenta de la generació renovable. Els anglesos i els italians també ens observen detingudament. Els alemanys i danesos treballen junt amb nosaltres amb models semblants. De fet, Espanya ha copiat d'Alemanya el model de retribució de l'electricitat renovable venuda a la xarxa.

Per tot plegat, Espanya és el tercer país del món en energia eòlica, darrera Alemanya amb 23.000 MW i Estats Units amb 17.000 MW. La potència instal·lada a Espanya és de 16.000 MW, arribant en molts moments a suposar el 34 % de l'energia elèctrica que es consumeix. L'any 2010 està previst arribar a 20.000 MW i a l'any 2020 els projectes sumen 40.000 MW, xifra que em sembla que pot quedar petita. Ja he explicat que per fer possible tot això cal treballar en altres fronts, des d'augmentar la connexió elèctrica amb Europa amb la MAT 1 i amb la propera MAT 2 (al Pirineu central o occidental), millorar la corba de consum elèctric, augmentar el magatzem elèctric dels 2.800 MW actuals i, sobretot, implantar l'ús del cotxe elèctric. Amb tot aquest pla, si el 50% del parc de cotxes actual arriba un dia a ser elèctric, la potència eòlica de 40.000 MW pot integrar-se en la xarxa sense gaires problemes.

Si Espanya (que no Catalunya) es líder en energia eòlica, encara ho és més en energia solar. Quan parlem d'energia solar tothom pensa en l'energia fotovoltaica, amb un fort desenvolupament en el darrer any. L'energia fotovoltaica és important sobretot pel que fa al futur. Avui té un rendiment baix, del 12% i del 8% (segons tecnologia), per la qual cosa difícilment ens resoldrà el problema elèctric. Però sabem que les investigacions en tecnologia avancen ràpidament i ja hi ha prototips amb rendiments de més del 20% i fins i tot amb algun que arriba al 50%, per la qual cosa el Govern impulsa el seu desenvolupament.

Hi ha una altra energia solar, però, que no és tan coneguda per la gent. Es diu generació solar termodinàmica. Aquesta tecnologia consisteix en concentrar els raigs solars en un punt per escalfar un fluid que produeix vapor i, a partir d'aquí, electricitat. N'hi ha de tres tipus en l'actualitat. Les centrals de torre, on uns miralls enfoquen a un punt alt d'una torre d'uns 100 m. d'alçada en la que hi ha el receptor que escalfa l'aigua (o l'oli) per produir vapor. Les centrals cilindre parabòliques, on un cilindre en forma de paràbola allargassat té un tub de vidre en el seu focus per on hi circula oli tèrmic; l'oli s'escalfa i transmet la seva energia a una caldera de vapor. Finalment hi ha els discos parabòlics. Aquests tenen en el seu focus un motor Stirling o a una microturbina. De tots ells els dos primers ja s'estan construint i operant a Espanya. Els discos van amb més retard.

Les centrals solars termodinàmiques tenen un potencial molt elevat en els paral·lels + 20º i -20º, la faixa que passa pels deserts del nord i sud d'Àfrica, la Península Aràbiga i el Pròxim Orient, certes àrees d'India, la part central d'Austràlia, les planícies dels Andes, el nord-est de Brasil, el nord de Mèxic i el sud-oest dels Estats Units. Espanya està just en la frontera d'aquesta àrea, sobretot Andalusia, però també Aragó i Lleida. De Pirineus amunt, res de res.

Les centrals solars termodinàmiques tenen rendiments acceptables. L'eficiència pic de les centrals cilindre parabòliques és del 20%, la de torre central és del 23% i la dels discos parabòlics arriba al 29,4%. En el futur és previsible que aquestes tecnologies millorin, combinant-se amb turbines, en el cas de les cilindre parabòliques i de la torre, o generant aigua calenta en el cas del disc parabòlic.

Les centrals que es construeixen a Espanya són centrals solars pures, és a dir, que només s'escalfen amb el sol. Per tant, en principi només funcionen en hores solars. Hi ha, però dos mètodes per estendre la producció elèctrica durant tot el dia. Una solució consisteix en emmagatzemar la calor del sol en sals que es guarden en dipòsits; quan no fa sol es tira d'aquesta calor emmagatzemada. La segona solució és fer la central híbrida, cremant gas quan no hi ha radiació. És una bona solució, però la legislació espanyola no les contempla a l'hora de retribuir l'electricitat com a renovable, ni que sigui parcialment. En països com Algèria, Marroc, Egipte, India, Mèxic, Iran, Brasil i Austràlia preveuen centrals solars combinades amb gas. La majoria d'elles es composen d'una central solar de 30 MW i una central complementària de 150 a 300 MW, essent finançades pel Banc Mundial. Les centrals solars pures que actualment estan en operació o en projecte són Andasol amb 50 MW, PS 10 amb 10 MW, Solar tres amb 17 MW, un projecte a Sudàfrica amb 100 MW, un projecte a Israel amb 50 MW, Solargenix a EUA amb 64 MW i un projecte a Portugal amb 6,5 MW. La cartera de projectes solars termodinàmics és de 2.150 MW a Espanya en l'actualitat i de 15.000 MW a tot el món.

Saben qui són els actors de totes aquestes centrals? Apart de l'israelita Solel i de la sudafricana Eskom, les altres empreses són Abengoa, Acciona, Iberdrola, ACS, Sener, Samca i Shp. Per primera vegada hi ha un sector amb futur on Espanya s'ha posat davant en el seu desenvolupament. És per aquí on l'economia del país pot avançar amb pas ferm. És per aquí on s'ha d'insistir i on hem de treballar des de les universitats. Catalunya ha quedat enrere en el desenvolupament tecnològic de l'energia eòlica. Ens queda la cogeneració on vam ser pioners i podem pujar al carro de la solar termodinàmica, així com encetar el desenvolupament de la bomba de calor amb aplicacions sofisticades. Per aquí podem recuperar l'orgull i la il·lusió, autèntica energia per fer funcionar el país.