La primitiva Revista de Gerona, va marcar la vida cultural de la nostra ciutat i comarques durant vint anys de les darreries del segle XIX. Era una publicació mensual que estava vinculada a l'Associació Literària de Girona. Una i altra havien nascut d'una tertúlia que es reunia diàriament a la rebotiga de la drogueria Viñas, del carrer d'Abeuradors. A la "Cova de Can Viñas", com anomenaven els tertulians aquell lloc de reunió, hi concorrien un petit grup de ciutadans interessats per les coses de Girona i les seves comarques. Eren homes de diverses professions, però tots ben imposats en els temes històrics, literaris o arqueològics. Aquella diària conversa informal, s'institucionalitzà amb la creació, l'any 1872, de l'Associació Literària de Girona. I la mateixa entitat que ja havia començat a organitzar el seu anual Certamen Literari, creà, l'any 1876, la Revista de Gerona. Tant l' Associació com la revista tenien com a única font d'ingressos les quotes dels respectius socis i subscriptors. No consta que els afavorís cap subvenció oficial. El que sí oferien diverses institucions i particulars eren els premis del Certamen. La Revista s'imprimia en la impremta de l'Hospici. En l'Administració d'aquella institució benèfica treballava el més destacat redactor de la publicació periòdica, de la qual també arribà a ser director. Aquesta coincidència facilitava el seguiment dels treballs d'impressió.
Des del mes de setembre de 1876 fins el desembre de 1895, els subsciptors de la Revista reberen mensualment aquella docta publicació. La seva presentació externa era molt senzilla i modesta. Només excepcionalment s'hi inseria alguna il.lustració. Però el text consiueix un veritable tresor documental. Els treballs històrics i arqueològics són obres mestres de recerca i exposició. Treballs que eren realitzats desinteressadament pels seus autors en unes circumstàncies que no eren pas per treballar amb comoditat. Els arxius i les biblioteques tenien unes instal·lacions pobres i miserables. Sense calefacció de cap mena; sense enllumenat elèctric. No existia la màquina d'escriure, i faltaven molts anys per a l'arribada de l'ordinador. Treballar en aquelles condicions requeria una clara vocació i molta il·lusió i interès per la temàtica que s'investigava. Malgrat tantes deficiències una bona part d'aquells treballs encara avui són consultats amb interès i serveixen de base per a actuals treballs d'investigació.
El record d'aquella benemèrita Revista es mantingué molt viu entres els gironins interessats per la nostra història i en general per la Cultura. El nom de Revista de Gerona, tornà a apareixer com a capçalera d'una publicació periòdica l'any 1913. Però va tenir una vida efímera que no excedí d'aquell mateix any de la seva aparició.
L'any 1946, una altra generació de gironis interessats per la Cultura creen l'Institut d'Estudis Gironins. En aquest cas amb el suport de la Diputació. L' Institut no arribarà a publicar una revista periòdica, però sí uns valuosos Annals i una sèrie de monografies. En el primer número dels Annals es fa menció de l'antiga Revista de Gerona, es dedica un merescut homenatge a la seva memòria, i se li reconeix el mestratge.
L'any 1955, la Diputació crea una nova Revista de Gerona. En l'editorial del primer número d'aquesta nova publicació també es fa esment de la primitiva Revista, se li rendeix homenatge i es manifesta el propòsit de ser en certa manera una continuació de les inquietuds que havien mogut la creació i la promoció d'aquella. Però reconeixent, que el que aleshores havia estat el resultat d'una aportació particular, ara seria fruit de la directa vinculació amb un ens oficial com és la Diputació, que en farà el seu òrgan d'expressió.
La nova publicació porta ja més de mig segle de vida. En el transcurs d'aquest llarg itinerari ha experimentat alguns canvis i actualitzacions. La sortida del primer número va causar un gran impacte en el minoritati món cultural gironí. Els temps eren molts diferents als d'avui. Girona no era encara ciutat universitària, ni aspirava a recuperar la seva històrica condició, almenys a curt termini. El nombre de redactors i col·laboradors de la Revista era molt limitat. Les disponibilitats econòmiques no eren pas les mateixes d'ara. Els mitjans tècnics d'impressió eren més semblants als del moment de l'aparició de la impremta, cinc segles enrere, que als d'avui dia. Una edició amb il·lustracions resultava d'un preu molt elevat. Tanmateix aquell primer número de la Revista oferia una presentació molt digna i el seu contingut assolia un bon nivell.
Canvis polítics en la institució patrocinadora originaren una crisi que es féu notar en la qualitat i en la periodicitat dels números següents. Superada aquella crisi i renovada la direcció de la publicació, s'inicia una nova etapa en la qual la Revista apareix bastant recuperada i adquireix una regularitat en la seva periodicitat trimestral.
Passaren els anys i amb més o menys encert, la Revista es va publicant amb certa regularitat. Coincidint amb la celebració del centenari de la primera Revista de Gerona, es catalanitza la capçalera de la moderna publicació, la qual des d'aquell any 1976 apareix com a Revista de Girona.
Un canvi transcendental es produeix quan la Diputació posa la direcció en mans d'un perioditsta professional, i al mateix temps es reestructura el consell de redacció. També s'augmenta substancialment la consignació econòmica. La periodicitat passa a ser bimensual. Les millores i l'actualització es van succeint al ritme que va canviant l'entorn en què la Revista es mou. Recentment s' ha inaugurat una nova etapa de la publicació que apareix substancialment renovada, i s'hi afegeix l'edició digitalitzada. A més de les millors disponibilitats de la Diputació i de la seva més accentuada atenció a la Revista, el món cultural gironí ha evolucionat d'una forma espectacular. S'ha multiplicat el nombre d'universitaris que poden col·laborar i que col.laboren en la publicació. La investigació històrica i arqueològica com també la creació literària han assolit nivells abans insospitats. La recerca en totes les especialitats científiques ha crescut palesament. La Girona del 2008 és ben diferent a la del 1876; com també ho és la Revista de Girona de la històrica Revista de Gerona; però tan la ciutat com la Revista actuals són filles i succesores d'aquelles.
