La complexitat de les estructures sociopolítiques de les quals s'ha dotat la nostra societat, la selvàtica burocràcia que envolta el poder i els seu exercici, el distanciament entre els que prenen les decisions i els que sofreixen o es beneficien de com s'apliquen, la munió de servidors acrítics del poder polític, econòmic, sindical, judicial.... empetiteixen el ciutadà normal i corrent, el desconcerten i el menystenen. La burocratització és l'arma més eficient i immoral que totes les administracions utilitzen enfront de la ciutadania. Sempre hi ha motius que expliquen el que és inexplicable. Sempre hi ha mitjans per ocultar els responsables. I sempre el trencaclosques burocràtic d'entitats, ajuntaments, diputacions i governs de tota mena dilueixen la responsabilitat personal, ocultant els vertaders responsables i fent ineficaç, la majoria de les vegades, qualsevol intent de personalitzar la responsabilitat.

L'alcalde que signa un decret que perjudica alguna persona o algunes persones s'escuda dient que la decisió és de l'Ajuntament. El diputat que vota determinada llei s'excusa dient que és decisió del seu partit. El sindicalista que signa determinat acord amb la patronal ho explica tot al·legant que és el que ha acordat el seu sindicat. L'administrador d'una societat que ha decidit tancar una fàbrica o un centre de treball ho imputa a la decisió del consell d'administració. I així podríem anar dibuixant múltiples situacions similars a les que aquí he relatat. Darrere de totes aquestes actuacions hi ha l'exercici del poder, un poder que es mostra impersonal i com a tal incontrolable, que se situa al marge de la simpatia humana i dels paràmetres de tota ètica. Només assumint la responsabilitat personal ens podem emmirallar en els ulls dels nostres conciutadans. Quan entre el ciutadà i el poder s'interposen tantes barreres i excuses, el que es fa és abdicar de les responsabilitats personals i que es dilueixin entre organismes, papers i persones indeterminades.

Els diferents organismes, entitats, o institucions funcionen depenent del grau de compromís de les persones que hi treballen. I n'hi ha que funcionen i son veritables instruments al servei de la ciutadania gràcies a la responsabilitat personal, la dedicació i la competència de les persones, que amb noms i cognoms, hi treballen, s'hi dediquen i no s'excusen o s'amaguen darrere la impersonal burocràcia d'aquests organismes. És molt difícil, per no dir impossible, que sense l'assumpció personal de responsabilitats per part dels que ocupen llocs de poder en els diferents àmbits de la societat, els ciutadans se sentin protegits enfront d'aquests laberints burocràtics. La burocràcia i els buròcrates, habitualment, protegeixen la irresponsabilitat i foragiten la moral, perquè sense personalització no hi ha ètica possible. I les persones sense ètica ni valors es converteixen en bèsties insolidàries. Per això cal que en llocs de responsabilitat hi hagi persones lliures, competents, responsables i de compromís ètic contrastat. I això no ho dóna un carnet polític o sindical. No podem admetre com a inevitable que les responsabilitats del funcionament de la nostra societat, les nostres institucions o les nostres organitzacions siguin anònimes o impersonals. No. Els responsables sempre tenen noms i cognoms.