V olgudament o no, el cert és que la no concessió de dues freqüències a la COPE, que de fet només és una (Lleida) perquè l'altra (Girona) correspon a la Cadena 100, va ser una jugada mestra del CAC per desviar tota l'atenció cap a un debat COPE sí, COPE no, en el qual previsiblement tenia la batalla guanyada pel rebuig que provoca la cadena episcopal a Catalunya. Aquest debat ha distorsionat tot el fons d'una arbitrària i gens independent adjudicació d'emissores de ràdio a grups afins al poder. La polèmica de la COPE ha deixat en segon terme que el president del CAC hagi privilegiat un grup al qual ell està vinculat a través de dues fundacions, que sobtadament el Grup Planeta hagi estat un dels més beneficiats, etcètera. És o no, d'altra banda, una casualitat que hagi concedit llicències a tres empreses interconnectades a través dels seus administradors? És o no casualitat que una d'aquestes societats, nova de trinca i amb un soci l'única experiència del qual en el sector és una televisió al Baix Llobregat, hagi estat afavorida a Girona amb una freqüència per a la qual es presentaven fins a 21 empreses? Com és possible que un empresari que va deixar penjats 20 milions d'euros a l'ICF ara resulti premiat? Tot plegat coincideix quan s'observa que forma part d'una estratègia per crear un grup de comunicació vinculat a l'actual poder polític català. Algunes de les empreses beneficiades ja ho varen ser en la concessió de llicències de TDT, també a càrrec del CAC. Una de les claus la proporciona el mateix president del CAC, Josep Maria Carbonell, en un llibre que acaba de publicar: controlar la informació. Quan Carbonell planteja regular l'accés dels operadors a Internet i també alguns continguts, en el que és un espai de comunicació lliure a tot el món excepte en els països amb dictadures, no calen més anàlisis.
