Vaga des de fa dies per l'espai una caixa d'eines que es va escapar per distracció a una astronauta de l'Endeavour, mentre arreglava una avaria a l'exterior de la nau. ¿Oi que esglaia la imatge d'aquesta caixa flotant enmig del no-res, sotmesa als capritxos, o potser a les lleis gravitatòries de l'Univers? Esglaia, sí. Una caixa d'eines estremeix fins i tot en la sala d'estar. Jo en tinc una que guardo al soterrani i cada vegada que vaig a buscar-la per reparar alguna cosa, pujo per l'escala amb la sensació de portar a la mà alguna cosa ancestral, atàvica, alguna cosa heretada dels meus avantpassats, alguna cosa estranya. Vaig veure en un documental sobre eines un goril·la que fabricava un estri per caçar formigues o insectes dels que nien en les ranures dels arbres i que li deixava després al seu fill, i em vaig recordar del meu pare, que regalava claus angleses i tornavisos. Em vaig preguntar si deguem ser una família de goril·les. El meu pare sempre portava a sobre un tornavís amb el qual arreglava les coses menudes. Per a les avaries greus, recorria a la caixa d'eines. Els meus germans i jo sentíem un respecte enorme per aquella caixa de dos pisos on convivien les alicates amb els trepant i les estenalles amb el martell. També tenia, en una sèrie de compartiments ad hoc (què punyetes deu voler dir ad hoc), una infinitat de claus i femelles i cargols que quan no servien per a una cosa, servien per a una altra.
Aquesta és la caixa que guardo jo al soterrani. La vaig heretar, encara que no per voluntat pròpia. Em va tocar en el repartiment i me la vaig endur a casa amb l'expressió perplexa del goril·la del documental citat més amunt. No sabia on guardar-la. A vegades l'obria i jugava amb la clau anglesa, que em sembla un artefacte diabòlic. No arribo a ser un manetes, com el meu pare, però tinc habilitats manuals notables. Ho arreglo tot a casa. Dedico els dissabtes al matí a aquesta activitat, en homenatge als meus avantpassats. Aquí estic, ajupit, al costat del bidet, revisant-ne les aixetes, o al costat de la cuina, canviant la goma del gas, que està caducada. Sempre amb la caixa d'eines del meu pare al costat. No estaria malament que se ?m'escapés, com l'astronauta, i vagués per l'espai mentre jo em dedico per fi a viure la meva vida.
