El dia 29 de setembre de 1889 va apareixer una publicació periòdica amb la capçalera de Diario de Gerona. No era la primera vegada que a la nostra ciutat es publicava un diari amb aquesta mateixa capçalera. El primer Diario de Gerona va apareixer durant els setges de 1808-1809. Era de format molt reduït i la seva principal finalitat ara mantenir vius els ànims de la població i dels defensors de la ciutat en aquelles difícils circumstàncies. Alhora ha quedat com un testimoni d'aquell capítol de la nostra història. L'any 1823 sortí a la llum un altre Diario de Gerona, i encara hi ha la referència d'un altre corresponent a l'any 1854; però d'aquest darrer no se n'ha conservat cap exemplar. Malgrat la coincidència en la capçalera es tracta de continguts molt diversos i de molt diferents ideologies. El diari que va iniciar la seva trajectòria l'any 1889 és de tots ells el que va tenir una més llarga durada i el que els de la meva generació vàrem poguer llegir diariament en els darrers anys de la seva publicació. Aquell periòdic perllongà la seva vida fins el 18 de juliol de 1936. En aquella llarga trajectòria canvià tres vegades de format. Primerament sortia amb un format quart, passà posteriorment al foli, per engrandi-se considerablement en els seus darrers temps. Però es mantingué sempre en una mateixa ideologia. Es tractava d'un periòdic de caràcter catòlic, conservador i catalanista. Tanmateix durant molts anys, concretament fins el 1932, la seva llengua era el castellà. Els seus exemplars no tenien pas el volum que tenen els diaris d'avuí. Ni ho hauria permés la seva economia, i molt menys els mitjans materials que es disposava per la seva redacció i impressió.

En aquells anys no exitien encara les escoles de periodisme. Els redactors eren autodidactes, i molts d'ells eren alliçonats pels que ja tenien una més llarga experiència. Alguns eren persones amb estudis universitaris, especialment de Dret o de Lletres; altres eren clergues, amb una notable formació humanística.

La impressió d'aquell diari, com també la de tots els papers que s'editaven en aquells temps, era en el seu inici de caràcter artesà. La composició era a base de les caixes tradicionals, amb aquells calaixets que contenien les lletres que l'operari anva col.locant una per una per anar confegint les paraules. També el tiratge era manual, o a base de pedals. Progressivament s'anaren modernitzant aquells primitius mètodes i quan la linotípia pogué conviure primer, i després substituir les caixes, ja es considerà, i amb raó, que s'havia produit una revolució tecnològica. Però els avenços tècnics no es detingueren allí sinó que han ant continuant, fins arribar a l'actual situació en la que l'ofici d'impressor no té gaire res a veure amb la que predominava en aquells ja llunyans temps. Més llunyans per les condicions de treball que pel pas dels anys. També era molt diferent a la d'ara la materialitat de redaccció dels textos. En l'inici d'aquella publicació tot el que s'hi aportava era escrit a mà. Quan arribà la màquina d'escriure, no foren pas tots els que la utilitzaren. Hi hagué redactor que durant tota la seva vida continuà escribint amb la ploma, que finalment ja era l'estilogràfica. També era més elemental el sistema de rebre les notícies, algunes de les quals arribaven amb dies de retard. Rarament el diari portava il.lustracions. El gravat era molt car, i els clisés s'havien de confeccionar a Barcelona.

Com tantes coses del nostre país, amb la guerra del trenta-sis desaparegué aquell diari, ja en el primer moment de la confragració. I en acabar-se aquella tràgica etapa també es va extingir l'altre diari gironí, que era L'Autonomista. Es creava una nova situació que influiria profundament en la nostra premsa. Girona es quedà sense cap diari local fins que va començar a publicar-se El Pirineo. La seva trajectòria no va ser gaire llarga. S'acabà amb l'any 1942. El dia 1 de gener de 1943 sortia el primer número d'un nou diari que tenia com a capçalera Los Sitios de Gerona, i políticament s'identificava com a portantveu de F.E.T. y de las J.O N.S.

Tenia un gran format i els números normals eren de quatre planes. La seva ideologia queda ben clara en la seva capçalera. En realitat era un organ oficial d'acord amb la situació política del país. El seu director era nomenat des de les instàncies guvernamentals, i venia de fora. Però en la redacció hi treballaven elements gironins, alguns dels quals ja havien format part de la redacció del desaparescut Diari de Girona. Entre ells caldria destacar les personalitats de Manel Bonmatí i de mossèn Carles de Bolós. Aquest amb el seu "Angulo de la Ciudad" atreia l'interès de tots els lectors que esperaven àvidament el seu diari missatge. Un i altre des de les respectives seccions que tenien a càrrec procuraven i fins on era possible aconseguien donar al diari un to gironí. Podriem dir que ells pensaven en català, escribien en castellà i nosaltres ho llegiem en gironí. Altres redactors gironins s'anaren incorporant a aquell equip, i posteriorment arribaren els que s'havien diplomat en les recentment creades escoles de periodisme.

Aquell diari anà evolucionant en la seva presentació, en el format i en el nombre de planes de cada exemplar; però es mantingué fidel a la primitiva ideologia. En aquest aspecte la única evolució del diari era la que , amb el pas del temps, afectava també a la política del país. Arribà el dia em què la F.E.T., que ja s'havia actualitzat prenent el nom de Movimiento, acabà per desapareixer i el diari passà a propietat d'una empresa privada. En la capçalera a continuació de Los Sitios s'hi afegí Diari de Girona. I finalment ha quedat amb el nom de Diari de Girona. Amb una certa voluntat de ser el continuador del periòdic que l'any 1889 havia fundat el senyor Rafel Masó i Pagés. Condició que no és pas unanimement reconeguda. La catalanització del periòdic arribà amb les passes comptades. Primer s'admeté un article de caràcter més literari que informatiu. Després l'aportació en català s'anà incrementant, fins a convertir-se en una publicació bilingüe, per acabar sent un periòdic escrit tot ell en català.

L'itinerari del periòdic ha anat aparellat amb amb l'evolució de la ciutat i de les comarques gironines, atés que aquell diari que era gairebé exclusivament local, ha anat convertint-se en un organ d'expressió de tota la demarcació que té Girona per capital. Quan sortí a la llum pública el primer número del Diario de Gerona, a les darreries del mes de setembre de l'any 1889, Girona era una ciutat reclosa dintre un massís cercle de muralles. En el període d'un segle i escaig que ha transcorregut, la ciutat ha crescut, s'ha transformat, ha incorporat municipis veïns, ha multiplicat per sis el seu cens de població. En definitiva la plaça forta que aleshores era, s'ha convertit en una ciutat moderna, oberta i en constant actualització i expansió.