Avui al món s'han globalitzat no tan sols les begudes refrescants o els ordinadors, sinó també la música i la literatura. A les llibreries podem trobar obres escrites en altres llengües i projectades internacionalment per eficaces campanyes de promoció. Lectors italians, japonesos o brasilers llegeixen alhora el mateix llibre. Ara bé, més enllà d'aquest mercat que dominen uns pocs editors amb una gran capacitat per fer arribar els seus productes a tot arreu, existeixen literatures locals, d'on sorgeixen obres que responen a les preocupacions, als interessos i als anhels dels seus propis lectors i que en algunes ocasions arriben a inserir alguns dels seus autors en el potent i vertiginós circuit de volums de consum internacional. Però no hem d'oblidar que la Literatura és una construcció de segles fruit del talent d'escriptors que des d'Homer a Shakespeare han fet de la paraula un territori de bellesa i d'emoció, una ocasió d'interpel·lació de l'ésser humà sobre el sentit de la seva existència. I en aquesta tradició universal on conviuen Dante, CervantesGoethe, la literatura catalana ha aportat alguns noms rellevants, com Ramon LlullAusiàs Marc. Quan es parla de la salut de la literatura catalana avui, és natural que ens preguntem pel nombre de títols editats o d'exemplars venuts. I sens dubte és també un indici de la seva fortalesa el nombre de traduccions a altres llengües d'autors catalans contemporanis. Però crec que tenim l'obligació, fugint de les trampes del present, de la visió condicionada per complicitats personals o pel ressò mediàtic, d'esforçar-nos a examinar si la literatura catalana fa alguna aportació original i rellevant a la Literatura universal. Com que al llarg dels anys he tingut l'oportunitat de veure publicats els meus llibres i de fer lectures dels meus poemes en escenaris tan diversos com Argentina o França, Israel o Islàndia, Romania o Itàlia, puc afirmar que hi he percebut sempre un gran respecte per la literatura catalana. Tot i així he tingut la sensació que no sempre hem apostat prou per les figures que, més enllà de reiterar el que ja trobem en altres llengües, constitueixen un cop de puny damunt la taula, un veritable pas endavant de tota la Literatura. Tinc la convicció que el cas més notori és Màrius Sampere, un grandíssim poeta, d'una obra radicalment trasbalsadora, capaç d'impressionar l'ésser humà que s'hi acosta des de tradicions culturals ben diferents. Ara Màrius Sampere acaba de publicar Pandemònium o la dansa del si mateix, un volum de proses, on aplega pensaments i evocacions d'una lucidesa esfereïda, d'un humor negre magistral, d'una tendresa desolada. Pandemònium és un llibre que, en iniciar-ne la lectura, ja el comencem a recordar, un retrat inquietant de l'ànima humana, que conviu amb la confusió i l'absurd. Per capbussar-s'hi i per tornar-hi.
