Les festes de Nadal acaben amb la diada de Reis. Juntament amb el tió, és la data més esperada i desitjada per tots els infants. És la festa de la il·lusió. Veient les cares i expressions dels nostres nens, totes les malaurances desapareixen com per art d'encanteri. És una meravella. Val la pena tenir petits a la família per poder veure les seves alegries, encara que s'hi barregi alguna decepció.
Just uns dies abans de Reis d'enguany, passejant pel meu poble, trobo un amic dels de pedra picada amb qui, tot comentant l'esgarrifós assassinat de palestins per part d'Israel, em diu que els prínceps d'Espanya han felicitat les festes en castellà i anglès. No m'ho crec. No deu ser veritat. És una broma de la diada dels Innocents. Em diu que ho ha llegit a Lecturas, no ho ha vist enlloc més. Amb comentaris no publicables, ens desitgem un bon any nou.
En passar davant de l'ajuntament, em trobo amb un altre bon amic, qualificat treballador municipal de tota la vida. Comentem el tema i amb un obrir i tancar d'ulls som davant l'ordinador. I apareix allò que em semblava una broma. Doncs no. No és cap broma. La felicitació diu així: Feliz navidad y año nuevo 2009 i a sota: Merry Christmas and Happy new Year. I acaba: Con nuestros mejores deseos. Signat: Felipe, Leticia, Leonor i Sofía.
El príncep Felipe, hereu de la corona instaurada pel general Franco, és també príncep de Girona i d'Astúries. Representa un desacatament a la reialesa i una ofensa al Príncep afirmar que aquesta felicitació és un menyspreu al poble català i a d'altres pobles de l'Estat espanyol? És un delicte proclamar la nostra més enèrgica paraula contra uns fets, insignificants per ells mateixos, però que demostren de manera palesa la visió centralista i espanyolista del futur Rei de l'Estat espanyol?
Si avui, en el segle vint-i-un, les monarquies són quelcom absolutament anacrònic i no sostenible amb normal visió democràtica, encara resulta més alarmant i indecorós que, amb els diners de tots els ciutadans, l'hereu de la corona de totes les espanyes oblidi i menystingui els de parla catalana, gallega i basca.
Sempre he pensat que el cap de l'Estat (funció que ostenta el Rei i a la llarga el seu successor) ha de ser escollit pel poble. Una funció com aquesta mai no pot ser ostentada per herència. Si a tot això hi afegim comportaments de la casa reial com els que comentem, és cert que ja hauria de ser hora de plantejar-nos obertament si volem continuar sostenint aquesta monarquia o cap altra, o bé si volem una república. Jo m'inclino per la segona opció.
Només la nit de Reis, puc cantar amb les meves nétes, "visquin els reis".
