El dia de la festa de la Sagrada Família, la missa de totes les petites parròquies que formen grup amb Pontós, va tenir lloc a la capella de Santa Anna. És un costum que introduírem fa dos anys. Sí, amb la col·laboració de les institucions i el vostre esforç -els dic- vàrem aconseguir restaurar les belles esglésies romàniques de Romanyà-Canelles, Ermadàs-Vilajoan i la popular capella de Santa Anna. Per què no anar-hi ni que sigui una vegada per trimestre? Ho fem dintre el temps de Nadal, Pasqua i estiu. Aquest dia no hi ha missa a Pontós i tots són convidats a assistir a la celebració de l'Eucaristia al lloc assenyalat. Fins avui ha donat resultat.
La invitació a anar a la Capella de Santa Anna ha coincidit amb la festa litúrgica de la Sagrada Família. Mireu, a l'hora de preparar la breu homilia, em va semblar que els havia de parlar sobretot de les àvies. I no solament perquè la titular de la capella és l'àvia del Salvador-"Anna, mare de Maria, àvia del Salvador..." diuen els goigs que s'hi canten de temps immemorial, sinó i, diria que principalment, perquè les nostres àvies actualment ajuden a tirar endavant moltes famílies.
Jacques Leclerg ha escrit: "Les àvies són presents en tot. Es podria concebre la societat dels homes sense elles..?" Talment constitutiu que un té la impressió que la família no seria ella mateixa, si aquest element no hi fos (...)
Importància i, avui més que mai, necessitat de l'àvia..! Actualment, la dona (mare) ha sortit de la llar per fer un treball professional, obligada a deixar el seu rol d'esposa i de mare, i ha tingut sort de l'àvia. He compartit la vida de família on no faltava la presència de l'àvia. Junt amb la meva mare i germana soltera (a.c.s), visqué amb nosaltres una altra germana casada, i van néixer durant aquest temps dos fills seus. Vaig ser testimoni d'aquest paper important de l'àvia. La mare dels dos fills pogué treballar gràcies a l'àvia que tenia cura de la casa i dels fills. Segur que molts heu viscut casos semblants. O, no veiem cada dia molts avis que acompanyen els seus néts al col·legi perquè els pares treballen.? Potser aquest paper de l'àvia dintre de la família encara ha augmentat amb els massa freqüents divorcis i separacions, que han fet créixer el nombre de fills que viuen només amb un dels seus progenitors.
Si passem al camp de la transmissió de la fe, ningú no negarà que, sortosament, l'àvia també té un paper important. Per posar només un exemple: Tots coneixem més d'una àvia que els diumenges acompanya el seus néts a missa. Primer, els va ensenyar el parenostre i, quan han fet la primera comunió, va contenta amb ells a la missa. Avui, no tots tenen la sort que vam tenir molts de nosaltres, quan érem petits, d'anar-hi amb els nostres pares.
Oh, les àvies..! M'hauria agradat haver-ne sabut fer el millor panegíric en la festa de la Sagrada Família i davant de "l'àvia del Salvador": Santa Anna. Perquè, fixeu-vos què diu l'autor citat més amunt: "Com en tot el que és dels homes, hom hi troba el millor i el pitjor: les àvies que no viuen sinó per prestar serveis, sempre disposades a ajudar i no demanar res per elles, i les àvies autoritàries que pretenen dirigir-ho tot; però en conjunt, la proporció de les que són discretes i eclipsades és considerable..." La noia d'envellir -Jacques Leclerg. Col. Saurí.
