El 2008 ha estat un fàstic. L'any va començar amb els interessos de la hipoteca pels núvols respecte al valor de l'any anterior per, en el darrer quadrimestre, trobar-nos amb la crisi financera global i anar escanyats. Vist retrospectivament és com si els bancs ja ho sabessin i per això ens haguessin regalat aquella pujada fantàstica d'interessos abans de la crisi.
Per si no fos poc, els pressupostos públics catalans ja eren restrictius el 2008 com per després trobar-se el fracàs del finançament i sentir-se sense parar l'excusa de la crisi tant per una cosa com per a l'altra. Com també deu haver servit de manera fantàstica per fer les regulacions de plantilla que moltes empreses volien fer. Resultat de tot plegat: més atur i més desesperança. Sigui com sigui, segurament les del Nadal de 2008 deuen haver estat les compres més racionals dels darrers anys i ves per on resulta que això no és bo per a la nostra economia. Mai com ara havia tingut tan clar que el motor és el consum a tort i a dret. Per més crisi que hi hagi hagut ningú no ha deixat de consumir, però fent-ho en la justa mesura no n'hi ha prou. No recordeu els missatges dels responsables polítics demanant-nos consumir com una mesura més per sortir de la crisi? Quin espiral!
Uff! Ho esborro. Torno a començar.
El 2008 ha estat fantàstic. Malgrat la crisi financera global del darrer quadrimestre la majoria de gent ha pogut continuar pagant la hipoteca i, de fet, això ha afavorit que l'any que ve no continuï pujant el preu del diner. A final d'any s'han abaixat els preus de molts productes i, a més, el petroli és també molt més barat. Segur que el gener de l'any 9 serà el menys costerut dels darrers anys.
