Abans de l'estiu, l'Estat espanyol viurà tres eleccions: les europees i, al mateix dia, les basques i les gallegues el primer de març. Si bé les primeres ens resten un pèl llunyanes i tot fa pensar que entre els dos partits majoritaris no hi haurà massa diferència d'escons, les basques presenten un munt de combinacions possibles i a Galícia sembla que la coalició entre socialistes i nacionalistes continuarà quatre anys més.

Segons quins siguin els resultats, qui de retruc pot rebre pot ser Zapatero. Una derrota a les europees faria que el PP demanés eleccions anticipades, tot emparant-se en la crisi econòmica com a possible justificació. També és cert que una ensopegada de Rajoy ressuscitaria l'ala dretana d'uns populars que al final han aconseguit posar un dels seus com a cap de llista. La lideressa madrilenya Aguirre ho tindrà una mica més difícil de plantar cara a la direcció actual si Mayor Oreja fracassa, atès que el candidat és un dels seus.

A Euskadi la política de pactes pot ser no apta per a cardíacs. Si des de La Moncloa es vetllarà per un acord entre el PNB i el PSE, les bases socialistes amb Patxi López al capdavant no voldran renunciar a la presidència si les matemàtiques els ho permeten. Podria repetir-se allò que succeí a Catalunya i que el PSE es desmarqués de les directrius del PSOE, la qual cosa certament no és fácil.

Si el PNB guanya i resta a l'oposició, Zapatero perdrà un dels seus aliats i el futur el tindrà força magre. La resta de legislatura se li complicarà atès que, malgrat que fregui la majoria absoluta, haurà de refiar-se d'unes complicadíssimes combinacions del grup mixt.

Zapatero pensava que CiU o PNB li resoldrien els maldecaps diaris d'una acció de govern. Els primers, lluny del palau de la Generalitat, no el volen ajudar i els segons de moment canvien cromos fins que hi hagi un nou equip a Ajurianea. Si el lehendakari continua essent nacionalista, la partida continuarà; però si López desbanca el PNB, Zapatero ja pot començar a tremolar.

En tot cas, no s'ha d'oblidar que el 2010, Catalunya tornarà a les urnes i CiU frisa per tocar cuixa de poder ja sigui amb el PSC o amb ERC. Ara tot són hipòtesis, però Zapatero somia amb el suport de CiU i concretament d'en Duran. Els propers mesos seran apassionants per a aquells que segueixen de prop la política espanyola. Mentre, a Gaza a la nit de Reis continuen els tancs israelis bombardejant la població civil davant la passivitat internacional. En nom d'unes eleccions, val tot. Quina pena!