M'agrada començar l'any tot escoltant en directe, des de Viena, el Concert d'Any Nou. La música sempre aporta un sentiment de joia i esperança. Enguany, dirigia Daniel Barenboim. A part de ser un extraordinari pianista i un fantàstic director d'orquestra, Barenboim té un ferm compromís amb la causa de la Pau al Pròxim Orient. Deu ser de les poques persones que té la nacionalitat israeliana i palestina alhora. La seva batuta dirigeix una jove orquestra formada per músics de les dues nacionalitats, avui enfrontades en una sagnant guerra. El dia abans del concert, Barenboim havia expressat tres desigs per a l'any nou: que el govern d'Israel s'adoni definitivament que el conflicte amb Palestina no es pot resoldre per la via militar, que Hamas tingui present que els seus interessos no s'imposen per la violència, i que tot el món reconegui que aquest conflicte no té símil en la història. Certament es tracta d'un conflicte complex i delicat. Barenboim el compara al conflicte humà entre dues persones que estan profundament convençudes del seu dret a viure en un mateix i minúscul espai de territori. Hi haurà alguna diplomàcia o alguna acció militar que pugui resoldre el conflicte? Barenboim segueix amb interrogants sobre aquest atac d'Israel a la franja de Gaza. Té dret Israel a culpar tots els palestins per les accions de Hamas? Si la mort de civils sembla inevitable, quin és l'objectiu dels bombardeigs? Què vol aconseguir Israel amb tanta violència? Com a jueu, recorda que precisament el seu poble, més que cap altre, hauria de ser extremadament sensible davant l'assassinat de víctimes innocents.
Certament, la guerra es complica dia a dia. Ja no es respecten ni els hospitals ni els espais diplomàtics de les Nacions Unides. Es vulneren les convencions de Ginebra i la imatge que ens arriba és d'un assedegament de venjança cap el poble palestí, antic habitant d'aquell territori. Barenboim es planteja que, en el cas hipotètic que Hamas fos esborrat del mapa, hi hauria una altra formació que ocuparia el seu lloc, amb una acció més radical, més violenta i més plena d'odi cap a Israel. I és que la violència només engendra violència. Les mateixes accions militars (i aquesta és ja vuitena ?guerra) han debilitat políticament Israel, on han aparegut nous grups radicals, poc sensibles al diàleg. La violència palestina turmenta Israel i no serveix a cap causa; que la venjança militar d'Israel és inhumana, immoral i que no garanteix la seguretat. Per Barenboim, l'única solució és que Israel, fent ús de la saviesa que se li ha atribuït, es guanyi l'acceptació de tots els seus veïns: jueus i palestins tenen els mateixos drets humans. Per això, durant el concert, va expressar el desig d'un "any de pau i de justícia humana al Pròxim Orient".
