Si us heu trobat mai havent d'explicar contes, potser haureu preferit tenir-los escrits al davant. Sempre és millor tenir una guia que haver d'in???ventar o recordar de memòria. Amb tot, darrerament, he hagut de posar en entredit aquesta hipòtesi. Tro?bant-me en la situació, el que hi havia escrit em servia de ben poc perquè transmetre determinades concepcions del món a edats tan tendres em feia vergonya. M'entendreu si hi po?so un exemple: el conte de la lletera. Ni so?miar-ho d'explicar a una criatura de no pensar mai més de ser ambiciosa. Cal l'ambició per avançar! Per no trencar la gerra el que cal és fer la feina ben feta.
No cal caure en l'extrem contrari, en el dels Contes per a nens i nenes po?líticament correctes, de JF Garner (traducció de Quim Monzó), on es pot llegir: "Vet aquí que una vegada hi havia una persona jove que es deia Caputxa Vermella i que (...) un bon dia sa mare li va demanar que portés un cistell de fruita fresca i aigua mineral a l'àvia -no perquè això fos feina de dones, de cap manera, no, sinó perquè era una obra generosa que contribuïa a crear un sentiment solidari.(...) Molta gent es pensava que el bosc era un lloc esporuguidor i perillós, i mai no s'hi acostaven. Però la Caputxa Vermella se sentia tan segura de la seva pròpia i incipient sexualitat que a?ques??ta imatgeria freudiana tan òbvia no la intimidava gens." I acaba dient que la protagonista, l'àvia i el llop "van decidir crear una comunitat alternativa, basada en el respecte mutu i la cooperació, i van viure feliços i van menjar anissos sense colorants ni conservants."
Tanmateix, si els contes són una tradició popular què tal si els adaptem una mica a la cultu?ra actual, no? Conte contat...
