Jo era un ésser humà i estava al llit, dormint, que és el que faig a les nits. Però al mateix temps era una eruga dins d'un capoll enterrada en la base d'un pi. En el somni realitzava amb el meu cos els mateixos moviments que el cuc a l'interior de la seva carcassa. Vaig saber que m'estava convertint en una papallona, però ho vaig saber des del meu costat humà, no des de l'animal. L'animal no tenia consciència (del que nosaltres, almenys, anomenem d'aquesta manera). Recordo haver intentat descobrir si el pi sota el que em convertia en insecte era el del meu jardí. Cada primavera en vigilo els voltants per comprovar si ha començat a baixar la processionària. Convé realitzar la inspecció a l'alba o en caure la tarda, perquè mai baixen quan el sol està alt. Gairebé cada any descobreixo dos o tres fileres de cucs que després de descendir de l'arbre s'enterren en els seus voltants per completar la metamorfosi. Jo els trepitjo, és clar, els mato, perquè l'eruga no és bona per al pi. Li treu la saba, el suc, l'asseca, i per més que fumiguis sempre hi ha algun capoll que s'escapa del verí. Aixafo als cucs, doncs, amb la punta de la sabata, cruelment, perquè cap s'escapi. Després estic dos dies preguntant-me per què aquesta activitat assassina no em produeix cap remordiment. Tenint en compte com em culpabilitzo, em sembla un misteri.

Doncs bé, jo estava amb el meu cos dins del llit, com cada dia a aquestes hores, però em trobava a la vegada a l'interior de la terra, transformant-me en una papallona grassa (quina contradicció). De seguida vaig pensar que potser era una eruga que havia escapat de la meva pròpia sabata, que havia fugit de mi mateix, de la meva fúria assassina. Quantes vegades al dia, em vaig preguntar, es deslliura un de si mateix? Quantes vegades al mes, vaig continuar preguntant-me, resulta un aixafat pel seu propi peu? Vaig comprendre llavors que l'invent de la vida resulta atroç (i meravellós), ja que no és que ens mengem uns a altres, sinó que en aquesta activitat ens devorem a nosaltres mateixos. I vaig descobrir una altra cosa: que no és el mateix viatjar que somiar. I allò, l'assumpte de l'eruga, no havia estat un somni, sinó ??un ?viatge.