Atenent al fet que els mitjans (TV3, per exemple, és com un Afganistan talibà amb potes) de forma ostensible, manipulen la informació sobre Israel, em declaro admirador d'aquest poble, tot i lamentant totes les morts -d'un costat i de l'altre- i creure en el dret palestí a tenir un estat i a no ser atacat i viure en pau. Tot i lamentar la posició desconeixedora de la realitat catalana de l'ambaixador d'Israel al regne d'Espanya. Però aquest dret també el té Israel, i no és respectat. Però no estic pas d'acord amb una Franja convertida en una presó islamista, terrorista i retrògrada (que deslegitima, fins i tot, el moviment d'alliberament nacional), des de la qual s'envien coets constantment a la població civil d'Israel, i, sota Hamas o Hezbol·là hi impera la xaria (marginació de la dona, lapidació, poligàmia, homofòbia, prohibició d'animals domèstics, dels espectacles, pena de mort contra els canvi de religió o esdevenir laic, persecució religiosa i lingüística...). ¿Ho saben, les dones amb mocador àrab que es manifesten -d'acord amb l'incorregible antisemitisme social-stalinista i pijo-progre-, amb acompanyants magrebins que fan el crit -en molts casos de significat terrorista- "Al.là és gran"? Acceptaria la Imma Mayol -per exemple- portar burka, o miqab, o hiyab, o shayla, o xador -i tot el repertori de terrorisme vestimentari a què és sotmesa la dona, i no pas l'home-, (cobriments que, segons Dolors Bramon no són necessaris per ser religiosa) i que es declaren a favor de Saddam Hussein i de Bin Laden, que marginen, torturen i denigren les seves dones -i totes les dones-, que volen imposar un islam universal que no respecti els drets humans i dels pobles, que no protesten contra la lapidació, l'homofòbia, l'odi racial (i contra Walt Disney!) i que ens fan víctimes a tots plegats del xantatge islamista, dels atacs a la llibertat d'expressió i del "martiri" beneït, segons diuen, per Al·là: un "martiri" terrorista que utilitza dones i nens, i que els col·loca, a Gaza, com a escuts humans. Com si el Mossad no sabés a qui ha d'atacar, i com si a Israel li interessés fer víctimes civils davant l'opinió mundial! Parlem d'islamisme, és clar (no d'Islam; les religions es podrien domesticar i democratitzar -com ho hem intentat fer amb el cristianisme-, però aquest no és el cas; ja veiem com ha acabat Turquia). El proislamisme d'arrel socialista comunista i pijo-progre (i nazi, és clar) de fet, sovint utilitza l'excusa innocent i benèvola de Palestina per manifestar, alhora, el seu genètic antisemitisme, el seu antiamericanisme malaltís i, de retruc, el seu espanyolisme.