Seria interessant posar un cert esment a estimular el discurs amorós, en un temps en què -només en tinc la sospita- la qualitat de les relacions sexuals és baixa de sostre i magra. Vull dir que seria bo incitar la gent a parlar mentre s'aplica a fer l'amor.

Giacomo Casanova escriu -però no sé si és de fiar- que, sense paraules, el plaer es redueix dues terceres parts. Això vol dir que, si fas l'amor sense dir res, només gaudeixes un trenta tres per cent de les possibilitats que et procura el plaer sexual.

Potser hi ha a qui li basta, però el trenta tres per cent és un horitzó esquifit.

He tingut aquest pensament mentre observava les pintures eròtiques de Joan Bennassar, just ara exposades a l'espai de ses Voltes. Un treball magnífic que recrea la il·lusió dels cossos, l'esplendor del desig. I una visió alegre del sexe, lliure de culpes, festiva. Com ho eren les cançons llicencioses, verdes com la porrassa, que cantava la gent dels nostres pobles: insolents, fresques, desvergonyides. Les cantaven després de beure un tassó de vi: al sopar de matances, a la revetlla de sant Antoni, pels darrers dies. El pintor ha absorbit el llenguatge festiu de les cançons i l'ha traduït en imatges que salten de les teles.

L'amor crema a l'interior d'aquests quadres i els cossos respiren l'aire galant de la passió amorosa.

Llavors ens podríem preguntar: Amb quina llengua fan l'amor aquests cossos? Hi ha un llenguatge que només pot dir-se dins el llit. Rarament la gent fa l'amor en silenci. George Steiner diu que la conversa eròtica i el joc amorós van plegats i s'estimulen entre si. Podem parlar i fins i tot cantar durant el joc amorós. Hi ha una interacció entre el sexe i el llenguatge. Per això és que ens podem referir a la retòrica sexual, al discurs amorós entre els llençols, a la gramàtica que feim servir en fer l'amor.

Paga la pena de fixar l'atenció en la gramàtica. Com ha d'esser el discurs amorós? Hi ha d'haver unes regles. La gramàtica és normativa. Potser n'hauríem de prendre lliçons. Hem de fer servir certes imatges poètiques? Es tracta d'una retòrica càlida o ens hem d'encallar en les imatges fredes? Hem de generar oracions simples o així mateix en podem fer qualcuna de subordinada? És evident que la frase massa simple -subjecte, verb i complement-, resultaria elemental i, si vols fer l'amor segons indiquen els quadres de Joan Bennàssar, has d'haver superat el grau elemental.

Probablement, no és la mateixa cosa fer l'amor en català que en castellà. En què es diferencien aquells que fan l'amor en anglès, en euskera, en rus, en japonès? No ho sé. Ja he dit que la gent que fa l'amor en silenci és rara i, en aquests casos, el silenci ens perjudica. Ningú no deu fer l'amor en esperanto. Però si algú s'atrevís a fer l'amor en esperanto, seria curiós saber el tant per cent de plaer al qual pot accedir.

No he plantejat el tema dels modes i temps verbals. Hem de parlar en present d'indicatiu, et perfet simple, en futur? La nostra societat ha perdut la capacitat de fer servir alguns temps verbals i això és un perjudici, una manera d'empobrir la qualitat de vida.

El mateix Steiner explica que quan era jove, en una ocasió que feia l'amor en un hotel d'Angers, de manera inesperada aparegué un subjuntiu enmig del discurs amb què tractava d'augmentar el plaer. Va fer servir el plusquamperfet de subjuntiu i es va quedar parat.

Va pensar: Això només ho havia fet Marcel Proust.