Cartes

josep m. loste romero. portbou.

Malgrat que el país viu moments difícils amb moltes mancances (comença a grinyolar socialment i sembla que es va desnaturalitzant en la qüestió nacional) el passat divendres 19 de desembre es va fer un pas de gegant a favor de la cohesió social i el futur digne. Es va signar, amb un gran consens i sentit comú, el Pacte Nacional per a la Immigració.

Aquest acord civil de gran profunditat política, per damunt de tot, és un pacte de convivència per tal de poder arribar a articular uns mínims de respecte i integració social en una democràcia -moderna, complexa i europea- del segle XXI. El Pacte Nacional per a la Immigració era/és una eina política necessària per a Catalunya, en la línia de garantir tres principis bàsics. 1- Drets i deures de les persones. 2- Catalunya com un sol poble (una societat diversa, no pas una diversitat de societats). 3- Evitar la competició pels serveis públics. El Pacte Nacional per a la Immigració és una oportunitat i, alhora, una necessitat per bastir valors democràtics dintre d´una cultura pública comuna. En aquest sentit, hi haurien tres aspectes bàsics a desenvolupar, que podríem dir que representen l´esperit d´aquest pacte/compromís públic: 1- El català, el coneixement i l´ús, com a llengua pròpia i comuna que vertebri la cohesió social . 2- L´equilibri entre la laïcitat i la pluralitat religiosa. 3- L´escrupolosa igualtat d´oportunitat entre homes i dones. Ara caldrà treballar de valent per irradiar la ­filosofia convivencial del pacte. Tots tenim molta feina a desenvolupar.

Resposta a la carta «La invasió de Gaza» de Pere Prat

Jordi Aparicio. Caldes de malavella.

Benvolgut amic i veí Pere, he llegit la teva carta sobre la invasió de Gaza i no puc més que respondre des de la serenor, coneixent la teva bona fe a l´hora de redactar-la.

1) El conflicte no és araboisraelià. El conflicte que ens ocupa és Hamas contra Israel. T´haig de recordar que l´Autoritat Nacional Palestina se n´ha mantingut al marge, fent un comunicat més suau que el que han fet alguns governs europeus. Hamas és un grup terrorista islamista radical, finançat per Síria i l´Iran, establert a la franja de Gaza, on s´han fet amos i senyors del territori, en què l´ANP no pot entrar. Hamas utilitza d´escuts humans dones i nens per tal de mediatitzar el conflicte i captar més adeptes entre els ciutadans innocents. Et recordo que Gaza encara és sobirania israeliana, fins que la independència sigui un fet. El conflicte es va iniciar quan Hamas, unilateralment, va trencar la treva i va començar a disparar míssils contra territori israelià.

2) Parles d´odi, però t´equivoques en assenyalar a Israel. Són els països àrabs que pretenen l´aniquilació i la destrucció de l´Estat israelià. I ho pretenen des que va ser creat.

Per cert, saps que a Israel hi ­viuen dos milions d´àrabs musulmans, amb passaport israelià, amb llibertat de culte, de vot, de tot? Creus que els israelians podrien viure en un país àrab musulmà?

3) Escrius, des de la desinformació, que l´Estat d´Israel es va crear de forma irregular apartant els habitants que feia segles que hi vivien. No sé si has viatjat a la zona, però curiosament ens hi trobem amb sinagogues del segle XII, XIV, XVI, XVII, XVIII... Safed, Tiberies, Hebron o Jerusalem, són ciutats on des de sempre han viscuts els jueus. I et recordo que eren els mateixos àrabs que no volien els palestins: Saps que el 80% del territori de l´antiga Palestina està «ocupat» per Jordània?

4) Israel sempre ha respòs desproporcionadament als conflictes. En això t´haig de donar la raó. Però ha fet això, respondre a atacs. El problema l´hauríem de buscar en la inoperància de la Unió Europea i dels EUA, que no han fet res per frenar un monstre com és Hamas.

El conflicte provoca un debat interessant, i intel·lectualment enriquidor, sempre que es dugui a terme amb honestedat, per la càrrega moral i política que conté. Però més enllà del debat, la realitat és que Israel existeix des de fa 60 anys, i amb una democràcia real (no a l´espanyola) des del primer dia.

Pot haver-hi gent que no ho accepti, però aquest Estat, que és l´única república no bananera del Pròxim Orient, és una realitat sòlida que, tenint en compte la història, no voldrà tornar a ser vasall de ningú i es defensarà amb tots els seus recursos, que no són pocs.

Pere, si nosaltres que som veïns, ens separa tan sols una casa, tenim visions tan diametralment ­oposades, imagina´t el que ha de ser estar en la zona del conflicte