L es rebaixes són un dels grans moments del consum de masses i, per tant, són un bon indicador de com està la butxaca real dels ciutadans. En la resposta dels ciutadans als descomptes de les botigues no hi intervenen ni previsions dels grans bancs emissors de moneda ni especulacions sobre el futur de la borsa: hi intervenen la qualitat de les ofertes, l'estat d'ànim del client i la seva disponibilitat de diners. A diferència de la compra d'un cotxe o d'un pis, aquest moment del calendari comercial no depèn de com estigui l'humor dels bancs a l'hora de concedir crè-
dits, ni de com es cotitzi l'euríbor; per tant, aquest és un moment en què es pot fer una radiografia molt real. Les primeres impressions indiquen que l'hivern del 2008-09 haurà registrat una davallada en les facturacions i un canvi en la mentalitat dels compradors, però de cap manera no es podrà concloure que la situació econòmica real de les famílies i dels consumidors presos com a conjunt és catastròfica. El client mira més, tria més, s'ha convertit en més conscient del valor, gasta menys i espera la millor oportunitat per fer la despesa, però al capdavall s'hauran venuts abrics, camises, sabates, joguines, tortells de Reis i iPods a un nivell que és el que correspon a una societat pròspera, no al d'una societat en fallida i empobrida. Aquest diferencial entre la realitat econòmica que s'expressa a través del comportament dels ciutadans i el que es tradueix als grans indicadors econòmics és el que està convertint el que podria ser una suau davallada en una caiguda en picat. En aquests moments, amb indicadors favorables com el preu del diner, el dels carburants i la inflació, la desconfiança exagerada s'està convertint en un verí. És feina dels nostres líders polítics transmetre la confiança justa i aconseguir que la crisi se situï en el seu punt just.
