Sort en tenim dels polítics, que expliquen les coses i ens les fan entenedores als pobres ignorants. El diputat de CiU Jordi Xuclà informa en aquest diari que el que ocorre a Palestina és un "atac d'Israel contra l'estructura militar de l'organització terrorista Hamas en la franja de Gaza" (sic). Xuclà, no en va disposa de contactes en altes esferes, revela el que era un secret públic: els nens amb els budells per fora, nadons amb braços arrencats i dones massacrades per obusos i míssils israelians formaven part d'una estructura militar d'una organització terrorista. Havien de ser eliminats. (Xuclà, confessa, s'informa del conflicte pel Haaretz, el Jerusalem Post i la CNN. Deu ser per allò de l'objectivitat).

És d'esperar que un atac defensiu tan legítim es faci extensible a organitzacions terroristes més properes. Segurament Xuclà, animat per les heroiques gestes de l'exèrcit israelià -matar nens té doble mèrit, ja que per raons de volum representen un blanc més difícil que un adult- proposarà a l'hemicicle que l'Exèrcit espanyol bombardegi Bilbao i/o Sant Sebastià, atacant així l'estructura d'ETA. A Xuclà no li ha de tremolar el pols, i si considera que per acabar amb el terrorisme cal arrasar ciutats, s'ha d'aplicar a Euskadi la mateixa medicina que a Gaza. Que ningú pugui afirmar que l'insigne diputat estima més els israelians que els espanyols. Segons la Doctrina Xuclà-amb aquest nom quedarà per a la posteritat- un exèrcit ha d'atacar a sang i foc qualsevol ciutat o poble. Per si de cas.

Més encara. Si Xuclà s'assabenta -o només intueix- que hi ha un sospitós de terrorisme en qualsevol lloc de Catalunya -sigui de Terra Lliure, sigui islamista-, reclamarà un bombardeig massiu de les principals ciutats catalanes -inclosa la seva natal Olot-, amb especial incidència en escoles i hospitals, que -Israel així ho mostra- és on hi ha més terroristes. El sentit de l'estat ha d'estar, per un polític de raça, sempre per davant de la vida. Dels altres.