Bush acaba d'afirmar en una entrevista que no sent veus. No les deu sentir ara, perquè si vostès recorden va ser Déu qui li va ordenar bombardejar l'Iraq amb tota la població civil dins. Vol dir-se que a estones sent veus i a estones no. Mala sort per al poble iraquià, i per a l'univers en general, que hagi deixat de sentir-les al final del seu mandat. En qualsevol cas, es mostra tan segur quan està en plena crisi psicòtica com quan no. Durant l'entrevista, de fet, apareix com un home tranquil i sense grans desacords amb ell mateix. Encara que al principi de la seva presidència va confessar no haver llegit cap llibre, ara amenaça d'escriure un. A qualsevol persona normalment constituïda li semblaria un disbarat pretendre dirigir una pel·lícula sense haver anat mai al cinema, però a ell no. No són les úniques contradiccions. Per exemple, afirma ser un gran partidari de la vida ("de la cultura de la vida", diu ell). "Tota vida és sagrada", afegeix candorosament, sense advertir que potser l'entrevistador tingui notícies de les que s'ha emportat per davant i de les tortures que ha infligit als éssers vius allotjats a ?Guantánamo.
Però és que Bush és un líder mundial, la qual cosa exigeix conviure amb contradiccions d'aquest nivell. El Govern israelià (un terminal de Bush, per cert) comet tota classe d'actes terroristes alhora que assegura que li repugna el terrorisme. I la premsa, en general, li ?segueix el joc. L'altre dia vaig veure en el telediari un nen palestí sense peus. Les seves cames acabaven prop dels turmells, en forma de replecs de carn, com uns pantalons rosegats per les rates. Doncs resulta que aquest nen era un terrorista àrab. Gairebé simultàniament que l'entrevista amb Bush a El Mundo, n'hem vist una altra amb Aznar al Vanity Fair. Aznar també és un gran estadista, no perquè senti veus, que no ho sabem, sinó perquè és capaç de no ser racista i al mateix temps afirmar que la victòria d'Obama és un "exotisme històric". Vénen ganes de dir-li que la seva ens va semblar una singularitat ?psiquiàtrica, però no conduiria a res perquè les coses seguirien com estan. I estan malament, per què hauríem de dir una altra cosa.
